Il·lustració realitzada per Daniel Arbonés – 21/11/2019
Veig a les xarxes socials molts mags que només saben parlar d’ells mateixos, sense homenatjar quasi mai cap altre mag que no siguin ells, veig mags que creuen que només importa la màgia que fan els que en podríem denominar els “consolidats”, veig mags que tenen un afany a robar llocs d’actuació dels altres fins a l’infinit, veig molta política barata i jerarquització buida, veig molts mags que persegueixen premis que segurament ni mereixen (pel simple fet de buscar-los tant), veig massa premis, veig molta mediocritat…
Veig molt poc art… I massa materialisme en ampli espectre…
Vindria a ser un contrasentit, ja que la màgia hauria de ser creativitat, bones idees, altruisme cap al públic i la realitat em fa veure que no és així… En aquest cas és tracta d’un mal anomenat “art” de l’il·lusionisme, segons la meva opinió és un sac on hi imperen molts impostors que fan veure que estimen l’art, molts timadors, persones amb les quals mai series amic en un altre entorn, però com que hi comparteixes afició, hi parles…
Tingueu clar, ( tots els que només parleu de vosaltres, els que només us importa la màgia dels “consolidats”, els que robeu llocs d’actuació, els que feu política barata, els que perseguiu o obteniu premis que ni mereixeu pel fet de buscar-los tant, a vosaltres, tots els mediocres… ) Tingueu clar que no em crec res del que prové de vosaltres… Déu ser l’edat… I mentre somriuré amb aparent interès mentre parlo amb vosaltres, estaré pensant en la rutina que estic creant o el llibre que estic llegint… Els vostres egos… En aquest àmbit… El que digueu… Tot m’és igual…
Aquest text no té res a veure amb res concret que m’hagi passat últimament, és un estat d’ànim, és una saturació de veure que l’ego mana massa en el nostre món màgic… Penso que un cert ego és bo per sortir a un escenari i per creure en un mateix, però amb compte… Una tècnica que vaig llegir i utilitzar un dia a classe, va ser posar una paperera a l’entrar amb un cartell que deia: “Ego” i una fletxa que indicava la paperera… No sé si es va entendre el concepte…
Crec recordar que fins i tot algun s’ho va prendre malament… Molta pell fina… Ho afegeixo a la llista entre parèntesis…
He demostrat àmpliament que parlo de tothom aquí, a les meves xarxes, etc…
A vegades tinc sensació d’incomprensió, i només confío en el món màgic d’uns quants pocs, dels mags que em crec i bàsicament, actualment, em cuido de mi i de la meva màgia, que dia a dia creo, assajo, concebo, llegeixo, frueixo feliç… Qualsevol altra cosa que no m’importi, en aquest món màgic, m’és igual…
Bon cap de setmana !
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
