Apunt Màgic…
Feliç. Feliç per haver tornat a veure el mag dels mags.
Feliç per haver sortit del teatre amb un somriure a la boca i haver rigut amb la boca oberta tota l’estona.
Feliç per haver après alguna cosa, no de jocs, sinó d’actitud, de com mostrar l’il·lusió quan surts a l’escenari, de que t’ho has de creure perquè els espectadors s’ho creguin i que has de sortir feliç.
Feliç per haver vist moments únics, màgia en estat pur…
Feliç que en un espectacle ple de màgia i divertidíssim també, hi ha hagut moments per explicar cultura màgica, per mostrar el seu amor a la màgia, l’agraïment als seus mestres. Ens va parlar d’ells, va esmentar la “lentidigitación” d’en René Lavand; Frackson que li ha ensenyat que has de creure en la il·lusió que fas, que t’ho has de creure, sinó la màgia no existeix; Juan Anton, que li ha ensenyat que la màgia és comunicació i que hi ha d’haver generositat i que és un camí d’anada i tornada i no l’ego del mag que ha de créixer… Ascanio que li ha ensenyat que crear màgia és complexe i que pots estar 4 mesos concebin una petita joia de 3 minuts…
Feliç per haver gaudit amb el seu humor i la seva intel·ligència…
Gràcies, Tamariz, per haver-nos deixat traspassar, com dius tu, el mirall…, jo crec que no hi ha l’Alícia darrera…, darrera el mirall hi ha el Juan Tamariz…
Espectacle rodó que va començar amb un joc amb corda i va acabar amb aquest joc amb corda… pur ritme… taratatatachan…
http://www.youtube.com/watch?v=_5D-YBvtkWs
Fins dimecres !!!
