Ja he vist “Ahora me ves…”.

“Ahora me ves…” és una pel·lícula de lladres de bancs, que són mags, a l’estil “Ocean’s Eleven”…

Ja us dic abans de començar que no m’ha agradat gens…

Estem davant d’un producte en què l’embolcall és molt atractiu però el contingut no acompanya…

El desencís constant…

A aquestes alçades de la pel·lícula, tothom sap que no s’han d’explicar els secrets i que saber-los pot resultar decebedor, doncs a “Ahora me ves…”, només cal veure’n els primers 5 minuts o el tràiler… Veure tota la pel·lícula resulta ser com quan t’expliquen els secrets o pitjor, quan no vols que te’ls expliquin i algú t’ho desvetlla tot…

La pel·lícula hauria pogut ser molt bona si els seus responsables no estiguessin tant obsessionats en explicar, contínuament, durant tot el metratge, com funciona, quin és el secret constant rere cada robatori, sense donar temps als espectadors de gaudir del misteri, de la incògnita… Quan em refereixo als secrets, dir que no són sempre secrets d’il·lusionisme…

El robatori del principi, el que es veu al tràiler, queda explicat al cap de pocs minuts, és un joc de teletransportació, atractiu, el més impressionant de tots els de la peli, però de seguida: la desil·lusió… i així una rere l’altra…

Des del meu punt de vista, aquesta teletransportació, que és el joc més espectacular de tota la pel·lícula, i contradient qualsevol de les regles de construcció d’un espectacle màgic, el posen al principi i l’expliquen de seguida…

No em malinterpreteu, és normal que en una peli d’aquestes característiques s’acabi desvetllant com funciona l’atracament, però al cap de tan pocs minuts ?! Calia ? La peli és un desencís constant… anti-màgia, ho sento però no li puc veure cap punt positiu tret dels 5 minuts inicials i el seu tràiler…

Sembla que els que l’han pensat, els hi cremin a les mans els secrets i no puguin estar-se sense explicar-los… cometen, d’aquesta manera, un error de mags principiants…

El Tràiler…

http://www.youtube.com/watch?v=8M-yag2JPPU

No vull que m’expliquin els secrets, si no vull…

Un dels principals aspectes que no m’han agradat és que s’expliqui tan clarament un secret màgic…  Sí, a la pel·lícula s’explica com fer desaparèixer un conill !!! I ho trobo gratuït i innecessari… no calia…

Em direu, qualsevol persona que entri a internet, avui en dia, amb la curiositat de saber un secret l’acabarà descobrint i jo us diré, sí, però en aquest cas, quan algú veu una pel·lícula, no té per què tenir cap curiositat en saber el secret en qüestió i va… i te’l planten davant la cara i te l’has d’empassar vulguis o no vulguis !!!

Senyors de Hollywood… no em sembla correcte que vosaltres, que utilitzeu efectes visuals, efectes especials, que sou hereus de la màgia de Méliès, que vosaltres que us és tan fàcil fer màgia amb bombolles fabricades per ordinador, doncs, vosaltres expliqueu un joc que els pobres mags que no tenen tants recursos i que faran el joc a uns nens al seu aniversari o comunió i vosaltres va i l’expliqueu !!!… Nens que potser veuran la vostra peli, per cert… No em sembla bé !!! I m’indigna !!!

Ho sigui, vosaltres que no els podeu fer en directe expliqueu un joc que sí que es pot fer en viu…

En principi, a les pel·lícules o sèries on es parla de màgia, normalment, els secrets no s’expliquen, o es mostren falses pistes, o solucions inventades… al meu entendre, així hauria de ser… divulgar la cultura màgica sense explicar-ne els detalls…

La pel·lícula parla d’un mag, interpretat per en Morgan Freeman, que es dedica a explicar els secrets, el mag renegat, clara referència, penso jo, al famós Mag Emmascarat…

Però a la pel·lícula, explicant un secret, els mags protagonistes s’acaben convertint en mags que expliquen secrets, com fa el seu enemic… La qual cosa em fa pensar… A algú li interessa que existeixi el Mag Emmascarat ? Són, en el fons, la mateixa cara de la moneda ? L’heroi necessita un enemic per brillar més ?

I qui sou vosaltres per explicar el secret d’un joc ? Se suposa que perquè ho feu en una pel·lícula està bé ? I el Mag Emmascarat a la tele, no ? En què quedem ? Les regles canvien segons el mitjà ? Segons qui ho fa ? O ens saltem les normes sense pensar ? o quan ens convé ? No ho entenc…

Copperfield, la màgia…

El que em sorprèn de tot plegat és que darrere la peli hi ha un mag que assessora, un Consultor Màgic… en David Kwong… que també ha col·laborat amb en David Copperfield i Ricky Jay …

L’altra peli de mags d’aquest any, que no té data d’estrena aquí, The Incredible Wonderstone també ha estat assessorada per ell… ( en vam parlar Aquí )

El joc de la teletransportació cap al banc està basat en l’efecte del Copperfield: El Portal …

Jo vaig veure El Portal, quan en Copperfield va venir a Barcelona, i fou un efecte innovador que potser no ha sigut degudament valorat o almenys no ha estat tan popular com els altres efectes del mag… i ara venen els del cinema i en treuen profit i potser no de la millor manera…

En Copperfield que ho fa de veritat i que es teletransporta a Hawaii, sense cap problema, ho fa gràcies a la màgia…

Sis plau… mireu-lo pensant que això que veureu és real i el que passa a la pel·lícula és ficció…

Que el que van veure milers d’espectadors arreu del món és aquesta teletransportació, i no hi doneu massa voltes, fruïu de la màgia, que és l’únic que importa…

http://www.youtube.com/watch?v=oZJVWXb92gA

És cert, que s’intenta vestir el film, amb referències màgiques… com a curiositat, veig, sobre el llit de l’agent de l’Interpol que investiga el cas, el clàssic llibre de J.B.Bobo, Coin Magic, la edició de la foto…

Dir que a la pel·lícula es mostren jeroglífics egipcis on suposadament estan reflectits uns gobelets… Doncs fa uns mesos, vam dir Aquí (i no només ho diem aquí, ho havia llegit en un article de about.com …), que aquests jeroglífics no són realment gobelets i que molt sovint s’han interpretats com a gobelets, quan realment són dos egipcis fent pa…

En Kwong, Consultor Màgic, no ho deixa gaire clar en aquest “anàlisi” dels jocs de la peli al següent article, que podeu llegir: Aquí, però podem entendre que és una concessió per fer un guió més atractiu…

Ja sabeu… Jutgeu vosaltres mateixos… Jo només dono pistes… Però arribat a aquest punt començo a dubtar de tot…

Conclusió… o no…

La pel·lícula, des del meu punt de vista, està mal construïda, desaprofitada i és tot menys màgica…

És cert que si m’hagués agradat, hauria dit: “La pel·lícula funciona com un espectacle de màgia, amb efectes màgics, jocs d’escapisme, teletransport, desaparicions, cops d’efecte, jocs interactius amb els espectadors, fins i tot un amb els que miren la pel·lícula, màgia, grans il·lusions…”

Sí, tot això hi és però està mal fet, mal resolt…

Si voleu que us digui la veritat, em sap greu que la peli no hagi sigut el que m’esperava, ja que en l’àmbit promocional ha estat impecable, una campanya de màrqueting perfectament calculada, un tràiler que mostra un argument interessant (desgraciadament, només el millor de la peli), …

Coses que passen… allò de les expectatives massa altes… Jo m’ho vaig empassar…

Van fer fins i tot un concurs web de cartells, mireu el que va guanyar:

Podeu veure la resta de pòsters: Aquí

I quina màgia m’ha agradat ? Prescindint de si està feta amb efectes especials o sense… La idea màgica…

L’efecte inicial de teletransportació al banc amb el moment “aixafo l’espectador”, la predicció de la carta il·luminada en un rascacels, l’escapisme de dins l’urna d’aigua, els efectes amb projeccions finals, el cotxe accidentat (sí, també és un efecte màgic en el fons), la idea de la carta a l’arbre, fins i tot el vol dins la bombolla inclosa… Ja veieu… La màgia no està tan malament… Exceptuant el tema conill… El que demostra que el fet de tenir jocs que individualment estiguin bé, no tenen perquè formar un bon espectacle…

Quina màgia no m’ha agradat ?

Les parts d’hipnosi… M’han resultat avorrides… A la segona vegada que el mag mentalista utilitza la tècnica… Tècnica, que ho reconec, no m’interessa ni m’ha interessat mai…

Després de pel·lícules sobre màgia tan bones com “El Ilusionista” o “El truco final”, em decepciona que aquesta no hagi estat a la mateixa alçada…

Us pot semblar que sóc dur amb el meu anàlisi, però jo espero de les cintes de màgia molt més. Ja que es tracta d’un art fràgil que es mereix un tractament acurat.

L’únic truc (i sí, jo que mai dic Truc, ara dic Truc, ja que parlo de la màgia de la peli que no és màgia…) … Així doncs, l’únic truc d’aquest film és que no hi ha màgia i que les presses, pròpies de l’època actual per saber-ho tot, espatllen la cinta.

Així doncs…

Si no l’has vist… no cal que la vagis a veure…

Però si vols tenir opinió pròpia, vés-hi…

Per qui no hagués vist l’Apunt Màgic que vaig posar la setmana passada, i ja que he fet referència als 5 primers minuts de la pel·lícula, us torno a mostrar, el vídeo amb com comença la pel·lícula… sense cap mena de dubte, la pel·lícula s’hagués hagut d’acabar aquí…

Aquest cop en versió original subtitulada…

http://www.youtube.com/watch?v=IMzB9ALtFs4

– Una crítica que explica molts espòilers de la peli i que la critica com jo, amb altres arguments: Aquí

– Fitxa de la pel·lícula, hi podeu veure altres crítiques del film, des del punt de vista “cinèfil”… tampoc el deixen massa bé…: filmaffinity.com

– Referent a l’assessor, en David Kwong, podeu llegir una entrevista al mag: Aquí

– La pàgina oficial de la pel·lícula, per què no sigui dit…: http://nowyouseememovie.com

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…

daniel.cat

www.magia.cat

www.twitter.com/offmagia

www.facebook.com/offmagia