Dimarts passat, vetllada de màgia als Dimarts Màgics de La Seca Espai Brossa.
Cal dir a favor de la sala, a favor de La Seca Espai Brossa, que aquests Dimarts Màgics, són, molt sovint com un meló, que no saps com et sortirà, ja que la sala del Born acull, no escull els il·lusionistes que visiten la ciutat, aprofitant l’avinentesa, a les seves gires de conferència. I això és un gran encert, aprofitar per veure il·lusionistes internacionals que, segurament, mai haguessis vist en directe. Sempre és un privilegi poder veure nous il·lusionistes… Sempre és una sorpresa… Aquesta és la virtud i l’emoció de la iniciativa, que també és intrínseca a la màgia… La incògnita de no saber el que et trobaràs…
Alex Pandrea ens ha ofert la seva especialitat, màgia amb cartes, jocs clàssics, una predicció final, cartes cap per amunt i cap per avall, joc d’aigua i oli, un dels jocs més coneguts de la cartomàgia, ha explicat trampes de joc, un triler, una carta al número impossible, demostracions de memòria, petits miracles amb només una baralla…
Sempre és positiu veure màgia, sempre n’aprens, t’agradi o no t’agradi el que veus…
Reconec que els mags, ho tenim difícil, cada cop costa més que ens sorprenguin. Llavors, almenys jo, valorem molt, a més de la màgia, altres aspectes, la presentació, l’espectacle, l’estructura, el guió, la personalitat del mag… Si un espectacle és bo, ens n’oblidem dels jocs, jo m’oblido dels secrets i gaudeixo… I que consti que m’interessa tot el referent a l’art màgic i que em costa molt no trobar coses positives… Bé, en el tercer paràgraf d’aquest article, ja he dit elements positius de l’actuació d’Alex Pandrea…
Avui, no he xalat amb Alex Pandrea, potser ell tenia mal dia, segur que la seva experiència en el terreny de les baralles i la màgia venudes per internet, les seves tendes màgiques, el que ha fet té molt de mèrit… La seva gira per 50 ciutats europees, les seves actuacions al Magic Circle… Tot insuperable… Tot molt lloable… Però no entenc el que ens ha ofert, jo demano més, demano emoció, demano imaginació…
Però bé, ja ho he dit abans, de tot se n’aprèn, gaudeixo molt en veure màgia, m’agrada el ritual en si, accedir al teatre, veure l’espectacle, t’agradi o no t’agradi el resultat, aprendre, aprendre que qualsevol joc, per senzill que sigui, pot funcionar amb el públic, això ho hem vist avui, pensar que si Alex hagués canviat l’estructura, les presentacions, potser tot hauria sortit una mica millor, pensar que l’estil “Dynamo”, una mica despreocupat, poc expressiu, de la màgia venuda a base de clips de youtube, on el joc, molt sovint, en el vídeo, a penes es veu i només s’intueix… Tot plegat, penso, ha fet molt de mal a l’art i als novells que aprenen i que creuen que qualsevol actitud és bona en un escenari... O potser jo sóc un clàssic… De tot se n’aprèn…
Potser la grandesa de la màgia és coincidir amb els mags que et vas trobant, d’esdeveniment en esdeveniment, això passa als fabulosos Dimarts Màgics de La Seca Espai Brossa i saber de què parlar, tenir sempre temes afins quan te’ls trobes… Aquesta és la vertadera màgia de la màgia…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
