Caducitat Màgica 1

//
Lectura: 3 minuts

Fa unes setmanes, vaig llegir l’article de Manuel Ansede a El País, amb títol “Tener un sensor en la cabeza será de rigor en 10 años, igual que ahora todo el mundo tiene un teléfono inteligente”. Al text, dos científics Rafael Yuste i Darío Gil expliquen que molt aviat es connectarà el cervell de les persones amb un sensor que potenciarà el cervell humà de tal manera, per exemple, que simplement pensant s’activaran mecanismes automàtics… L’article és ampli i és interessant llegir-lo. Jo no sé si és una exageració, però i si es compleix?

Tindrà sentit fer màgia en un metavers, si el que veurem seran tot gràfics, tot programes i fer màgia serà una simulació gràfica?

Ara bé, llegint-lo vaig pensar que això podria ser una de les causes de la fi de l’art il·lusori… Si algú, simplement pensant, pot realitzar accions, ens carreguem molta màgia… Si estàs connectat a un ordinador mentalment, podràs fer càlculs complicats fàcilment i per tant ens carreguem, per exemple, qualsevol demostració de quadrat màgic (una demostració matemàtica en una matriu de números on verticals, horitzontals i diagonals sumen el mateix número i que es fa com a joc màgic que mostra l’espectacular capacitat del mag en crear impossibles). Independentment de com es faci realment el joc, si la gent pot pensar que amb el seu implant poden fer-lo realitat, qualsevol altre mètode queda anul·lat. A més, si els pensaments, tal com expliquen a l’article, poden formar part del domini públic, ja no tindrà sentit llegir els pensaments màgicament, ja que tothom ho podria fer… Aquesta és una de les claus, si el coneixement màgic està a l’abast de tothom, el podem descartar com a efecte màgic…

Si el coneixement màgic està a l’abast de tothom, el podem descartar com a efecte màgic…

Un exemple… D’aquí ben poc, fer màgia amb el mòbil o amb una tauleta farà menys gràcia, si és que encara té sentit a hores d’ara, ja que tothom posseeix, a la butxaca, aquesta tecnologia i ja és màgica en sí sense fer màgia…

Però si ens allunyem de l’article i pensem en el metavers, un entorn virtual on poder interactuar amb altres humans o amb un entorn inventat, com si es tractés d’un videojoc… Tindrà sentit fer màgia en un metavers, si el que veurem seran tot gràfics, tot programes i fer màgia serà una simulació gràfica? Per tant, amb el metavers ens carreguem tota la màgia, fins i tot la manipulativa, la visual…

Veig que molts infants prefereixen les pantalles, els mòbils, les tauletes, els videojocs…

Això pel que fa a la tecnologia que evoluciona i que de fet sempre ho ha fet, provocant que es descartin efectes que es presentaven com a màgics en el passat, com la llanterna màgica (a l’inici del cinema) o fins i tot una bombeta que s’il·lumina, que es presentava com un miracle en el moment que va aparèixer com a invent. L’art de la màgia està acostumat a apropiar-se de la tecnologia fins que la tecnologia és de domini públic i ja no es pot representar com a màgia.

I socialment? El que veig i és purament intuïtiu… Veig que molts infants prefereixen les pantalles, els mòbils, les tauletes, els videojocs… Si els fas triar, en molts casos, segur que els trien abans que un espectacle de màgia en directe… Em temo que els espectacles de màgia ja no interessen tant a les noves generacions… Que, molt sovint, es veu com un art caduc…

Em temo que els espectacles de màgia ja no interessen tant a les noves generacions… Que, molt sovint, es veu com un art caduc…

Segurament això també és aplicable a espectacles de teatre o a la televisió clàssica que no ofereix interacció…

Per tot això penso que l’art màgic tard o d’hora pot tenir tendència a desaparèixer, té caducitat o acabarà convertint-se en unes dècades, encara més, en espectacle de minories.

La setmana que ve, la segona part de l’article… Serà més optimista?

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

Els estimulants jocs màgics de Hausson – “Jugant amb la màgia” al Teatre Gaudí Barcelona

Següent Article

Caducitat Màgica 2

Últims articles de Blog

Espots Màgics

Els espots publicitaris molt sovint tenen com a font d’inspiració l’art màgic. A continuació una petita