La setmana passada, al programa El Hormiguero d’Antena 3, varen “decapitar” amb una guillotina de màgia, a en Dani Martin… Això va succeir al finalitzar el programa… la polèmica va sorgir quan van fer veure que el joc no havia anat bé, fent que les càmeres enfoquessin el terra amb veus d’horror del presentador i el programa s’acabés abruptament… A les xarxes socials, la gent es va esgarrifar i va corre el rumor de que el cantant de “El canto del loco” s’havia mort…
Es va tractar només d’una argúcia publicitària?
Se’ls hi va anar de les mans ? (del joc de mans… 🙂 )
Es pensaven que la gent no s’ho acabaria de creure ? O ja sabien el que feien i volien crear polèmica ?
N’hi ha per tant ?
M’interessa el cas perquè suposa una gran ocasió per aprendre, per saber com pot afectar la màgia que fa un mag en el públic…
Potser el problema és que es va barrejar el fenomen fan (Dani Martín) amb el suposat drama… es va barrejar un programa familiar amb el fet de tallar el cap d’algú… es va barrejar l’afany de fer audiència amb un joc de màgia…
En els comentaris de la gent als blogs, he llegit fans del programa molt a favor, fans del programa que diuen que no el veuran mai més, fans d’en Dani Martín enfadats, pares preocupats pel que van veure els seus fills que miraven la tele en aquell moment, gent que van entendre la broma i altres que no…
Ara bé, en ple segle XXI, hi ha algú que s’hagi cregut que una guillotina de màgia talli el cap d’algú ?!!??
Si parlem d’una actuació, se suposa que l’embolcall escènic ens dóna llicència per inventar, imaginar, el que sigui, i tot el que passa a escena, és mentida… Això també és aplicable a la televisió, tan si parlem de màgia com si no en parlem, a la tele també tot és mentida… Segurament, hi ha gent que no ho té tan clar… I cal respectar-ho, cal respectar la innocència…
De fet, la màgia va tan lligada amb la innocència, de fet un espectador ha de ser innocent, o els mags hem de saber fer néixer aquella innocència, almenys en el moment de l’actuació… Després, la tornada a la realitat ha d’existir… i més quan es parla de tallar el cap d’algú…
Parlo amb coneixement de causa… tinc 2 guillotines per tallar braços, 2 o 3 per tallar dits, una de 2 metres i mig per tallar caps, 3 o 4 guions de presentació del joc… M’agradaria col·leccionar tots els models que existeixen, sóc un fan de les guillotines com a efecte d’il·lusionisme… És molt divertit presentar-ho… i el públic (també els nens), generalment s’ho passa bé, fins i tot les víctimes !!!
I crec que, personalment, cal defugir del dramatisme, i cal posar-hi humor, l’humor negre està lligat a l’efecte de la guillotina… però en algun moment cal aturar-ho, en algun moment cal alliberar la tensió… i cal fer-ho aviat !
En el comunicat de la productora, posterior a l’escàndol, llegeixo la frase: “Quisimos rescatar el espíritu de la magia, cuando el truco no se resuelve y la duda flota en el ambiente.”… i jo dic, sí però potser vareu voler esperar massa… Sospito que a l’Hormiguero van jugar massa amb la realitat, al pretendre que la tensió durés fins al dia següent, un dia sencer per desvetllar-ho !!!
Tot plegat em fa qüestionar els límits entre la realitat i la ficció, quan cal aturar-se ? quan cal parar la broma ?
De fet, la pantomima que van fer a l’Hormiguero, després de “tallar-li el cap”, em sembla tant evident… Jo crec que si haguessin tallat el cap a algú altre que no fos el famós cantant, segurament la gent no s’hagués preocupat tant… el fenòmen fan que he esmentat al principi…
L’humor negre i el jugar amb la mort és inherent a la màgia des de sempre. Els cartells clàssics que il·lustren aquest escrit d’avui, demostren que tot plegat no és nou, que s’anunciava que es decapitava algú !!! L’il·lusionisme molt sovint utilitza aquestes tècniques comercials… El Hormiguero només va repetir el mateix esquema, tècniques de segles passats per tenir més audiència… Totalment lícit, igual que un mag publicita el seu espectacle per tenir més espectadors… Jo també ho faria…
Per defugir del dramatisme, hi ha coses que fan més por i no precisament per lo perillosa que sigui la guillotina, mireu:
http://www.youtube.com/watch?v=fa2fjh9jkGo
Per si algú no ho ha vist ja, els vídeos del programa…, aquest cop vistos des d’altres programes d’humor… Programes d’humor que ironitzen sobre un programa d’humor…
Otra movida
http://www.youtube.com/watch?v=bzOj6ZCmpSg
El intermedio
http://www.youtube.com/watch?v=2IhOyyDzk6w
I finalment, el vídeo de dimecres passat, el dia després de l’escàndol, una disculpa amb el cap viu de Dani Martin… Just abans d’això que veureu, varen fer un repàs a la màgia feta al programa…
Fins la setmana que ve…
I recordeu que Divendres: Un nou Apunt Màgic… Aquí… al “Diari d’un Mag”…
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
Completament d’acord en gairebé tot.
Aquí em vaig quedar rumiant sobre la teva proposta abans d’anar-me’n pel mon.
És cert que l’il’lusió de les guillotines és un classic de la màgia, jo mateix en faig servir dues versions i m’encanta. També és cert, peró, que és una il’lusió que penso que cal mesurar molt bé abans de fer i calibrar com s’ho agafarà l’auditori.
Per exemple, no la trobo adecuada per fer en una classe de P5, malgrat enlloc de tallar el bracet d’un nen et dediquis a filetejar un Raccoon.
El petit espectador s’identifica i s’enamora de l’animaló i la tensió i el clima que creem al voltant de la guillotina és molt alta per a un nen petit i li provocaràs un patiment que encara no està preparat per gestionar.
De fet, mantenim l’il’lusió del risc del tall fins el darrer moment, demostrant que talla bé -pastanagues, cigarretes o bastonets de pa…-
De la mateixa manera, tu saps que un joc que acabi amb un climax tant alt, necessita una relaxació, no deixar-lo a dalt de tot amb l’incognita del desenllaç ja que, si la il’lusió ha estat prou ben feta, serà creïble perque no hi ha hagut desenllaç màgic.
Ha passat el que havia de passar quan es fa servir una guillotina, el cap ha de separar-se del cos. Aixó no tant sols no és màgic, sinó que la sensació que deixa és desagradable.
Fins i tot, un mentalista, quan acaba alguna actuació -depenent del que hagi presentat- explica que tot han estat il’lusions.
Hem fa l’efecte que H.Nelms ens por donar alguna bona pista de “qué és étic a la màgia”.
De totes formes, s’ha fet una tempesta en un got d’aigua (i un got buit).
El truc (aquí per a mi no hi ha il’lusió, no m’han creat una atmósfera màgica) està força ben aconseguit i la broma molt divertida. A més el “finalé” del cap sobre la caixa és molt divertit.
Altra debat que ens pot sorgir d’aquí és cap a on va, ha d’anar i pot anar la nova màgia. Màgia tecnológica, espectacles totals (tipus Zootroup), espectacles totalment creatius donant un enfoc nou a jocs clàssics (Señor Pérez), etc…
Apa, bona nit. Ara ja feia dies que no m’hi posava, peró quan m’arrenco…
Totalment d’acord que cal mesurar molt bé la il·lusió de la guillotina…
I que millor no fer-la als nens com a protagonistes (en tot cas caldria analitzar la situació i la rutina hauria de ser deliberadament còmica i molt molt adaptada als nens).
En tot cas, en un espectacle amb tots els públics, es pot fer, sempre amb víctimes que siguin adults, i normalment, els nens (que molt sovint estan més propers a l’humor negre que els grans) entenen, si no es fa amb dramatisme, que és un joc…
Totalment d’acord…
Moltes gràcies per escriure !!!… Ja ho trobava a faltar… 🙂