… o com m’ho sembla a mi…
… o qui diu un joc de mans, diu qualsevol altra idea a plasmar…
… o tot té un procés, un temps de cocció…
… o com explicar el procés sense explicar res concret…
… no sé si se m’entendrà, però mira… sempre accepto preguntes i reflexions…
No és senzill a partir d’una o vàries idees fer 5 o 10 minuts de màgia…
La meva intenció, escrivint aquestes línies, és explicar el procés creatiu d’un número que estic construint… Tot va començar fa 8 mesos… el cap d’any passat… estàvem de vacances a Londres… això és significatiu… quan estàs viatjant les idees apareixen més fàcilment… serà que la ment està més descansada, més aïllada de la rutina… i veient un barret a un aparador vaig tenir una idea… una idea que lligava amb la que havia tingut una setmana abans… al arribar a l’hotel vaig escriure i dibuixar per no oblidar-ho…
Al arribar a Barcelona, vaig començar a investigar, havia de comprar una cosa… un joc de mans, un joc que feia molts anys tenia present, però que mai veia la manera de presentar-lo d’una forma que m’hi sentís a gust… sí, això també n’és la clau… sentir-te a gust fent un joc de mans concret… fer-lo teu…
I durant un parell de mesos vaig investigar, … mirar a tot arreu, veure preus, qualitats, … amb això de la màgia, com que no hi ha sempre "marques", mai saps si alguna cosa que vols comprar, és el mateix producte, mateixa qualitat o és una xapussa… arriba un punt que no me’n fio de les tendes de màgia (en general… d’alguna en particular sí…) … n’estic fart que m’enredin, … ho sento… però és així…
I llavors… va haver-hi lo del teatre…, i em vaig concentrar en les actuacions, i el projecte es va quedar en un calaix, i en un racó del meu llapis usb…
Després, al maig, o al juny, després de la hecatombe… se’m va acudir una altra idea… se’m va acudir donar-li la volta a la idea original integrant-la a una altra i mesclant-la amb una que tenia més antiga… vaig escriure, re-escriure i tornar-ho a escriure…
Sí, he arribat a la conclusió des de fa temps, que la clau de tot està en escriure…, si ho tens plasmat, tot sortirà bé… aquest és el vertader secret…
I vaig trucar a la tenda de màgia d’on volia adquirir el producte… que estava… oooohhhhh, …. esgotat !!!!!!
Decepció…
I preguntareu … perquè no el vas comprar abans? Doncs per mantenir la il·lusió… La meva il·lusió…, la il·lusió pròpia d’un mag es manté, al meu entendre, així…, amb petits estímuls… la clau està en que si l’hagués comprat de seguida, el procés de creació, la idea, la imaginació, allò que tot comença en la ment, s’hagués perdut… i per que el procés creatiu funcionés, havia d’adquirir el joc, un cop tot estès clar dins el meu cap, així, després tot seria “coser y cantar”. A mi em funciona.
Vacances, viatge a França…
Veig en una tenda francesa el producte… no el compro perquè no era pràctic transportar-lo per tot Bretanya i a més era més car… tornem amb allò de que els preus en això de la màgia no són estàndards i poden variar (i molt) des d’una tenda a una altra…
I finalment…
Ahir…
M’he quedat descansat… He comprat el joc… i ara… només em falta assajar, muntar el so, jugar…, o sigui mooolt encara…, gaudir… experimentar, potser tornar a canviar coses, tornar a escriure’n unes altres i després de 10 mesos de feina intermitent, de pair les pensades, ja tindré un nou element pel trencaclosques que és el meu espectacle…
M’hi sento a gust així… fent un entrellat… m’agrada perdre-m’hi jo mateix, perquè el primer sorprès sigui jo… per poder-vos il·lusionar a vosaltres…
Ara, quan escric aquestes paraules, estic donant bots d’alegria…, tant il·lusionat per fer que la màgia sigui realitat.
Benvinguts a la nova temporada, la 4arta de “el Diari d’un Mag”… segur que ens espera un any ple d’emocions… queda inaugurat… si tallo la cinta es reconstruirà ?
Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat
Ups, ahir no vaig veure aquest comentari!
Tens tota la raó…
Per això he arribat a la conclusió que és bo pensar abans perquè ho faràs servir… i fa mantenir la il·lusió del mag…
No saps la il·lusió que tinc ara amb el joc que em va arribar…, i lo ràpid que m’estant sortint les coses, perquè les havia meditat molt abans…
Tot i així, és cert que passa això que dius, un dia penses que aquell efecte et servirà i al cap del temps ho descartes, o t’en oblides… jo crec que els mags som una mica nens, que ens encaptrixem d’una joguina i la deixem de banda molt sovint… i sí!!! també sense desembolicar!!!
També he arribat a la conclusió que les idees apuntades, si realment son bones, tornen a sortir un dia o altre…
Fins aviat!!