Que contents que estem!!! La gent s’ho passa molt bé durant les actuacions al Teatreneu, està essent una experiència inoblidable… Ho recomano a tothom…, veniu a divertir-vos !!! La gent surt amb unes cares de felicitat…, Realment, és màgia de veritat!!!! Sí, perquè… al final de l’actuació em "tele-transporto" fins a la sortida, per saludar-vos i veure els vostres somriures… Dissabte hi havia una gentada!!! Gràcies a tots per venir!!! M’ho vaig passar molt bé!!!
Ja hem fet la pàgina dedicada a l’espectacle que he anomenat: off màgia – edició 2008 – , és l’actuació que fem al Teatreneu, i que farem a partir de ja, allà on sigui…
I com que estem molt creatius, hem fet una nova promo, amb xiclets, molt divertida…
Mireu, mireu la pàgina: http://www.offmagia.com/2008
Tot seguit, la carta oberta, que he escrit, molt llarga…, perquè a vegades tens ganes d’explicar com han anat les coses, perquè te n’adones que ho has de fer…, per saber d’on véns i cap a on vas… També la publicaré, un dia d’aquests, a www.offmagia.com/2008
Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat
Carta oberta
intro a la carta…
el Daniel és un “rollero”…
Com sempre el Daniel, es posa sentimental, ens explica la seva vida, escriu un text molt llarg i dóna les gràcies a tothom…, però què hi farem…, no ens ha quedat més remei que transcriure-ho tot aquí, sinó ho hagués dit en directe durant l’actuació i hagués incrementat la seva durada…, és la única condició que ens ha posat…
la carta…
Segurament tot va començar aquell dia en el que en uns grans magatzems vaig veure aquella capsa amb aquell mag, a lo Mandrake, que l’il·lustrava, cada setmana mirava si encara hi era, si ningú l’havia comprat…, o potser va ser veient l’increïble joc de les anelles, en aquella tele en blanc i negre, que ens tornava bojos, o potser va ser veure aquell mag còmic que tant èxit tenia (en Garcimore), amb les seves ratetes blanques i aquell riure irònic… Potser va ser això o una barreja de tot i més…
I gràcies a aquella capsa ja era mag…, ja podia seguir jugant amb aquelles capses de cartró…, sí… jugava a tele-transportar-me… d’una capsa a l’altra…
I més endavant, en una aniversari meu o d’algú altre, la meva primera actuació en públic…
I enmig de tot plegat, vida, canvis, fer-se gran, el primer ordinador, moments on la màgia estava arraconada en un calaix, però sempre tornava, tornava en forma de programa de tele: “Magia Potagia” d’en Tamaríz, Pepe Carroll, “1,2,3, responda otra vez”, amb aquelles actuacions dels Abracadabra, “el Kiosco” on també sortia el Tamaríz, “El show de David Copperfield” travessant la gran muralla de China…
I la primera actuació de gran, a França, ben lluny…, i la segona, la tercera, i quan ja no les comptes,… I el primer gran espectacle, el segon…
Aquell espectacle, era meravellós, i no es que el tingui, o tinguem, tots els que el vàrem fer, mitificat, és que realment era excepcional… Hi havia aparicions, tele-transportacions, desaparicions, perforacions, …de persones, era un espectacle gran, en tots els sentits, en màgia, moltes grans il·lusions, en escenografia, un projector (en aquella època no era tant habitual com ara), en actuació, teatre, en material humà (el millor equip de persones, totes a una, per fer el gran somni) … ens vam passar 6 mesos o més, preparant-ho, treballant, creixent, aprenent…
Tot i que els espectadors potser no se n’adonaren, estaven davant d’una cosa exclusiva, nova, i única…
Única perquè només va haver-hi una representació, perquè era massa car, era massa gran, massa gent, massa aviat ?, sí, la màgia xocava aquest cop amb la realitat, dura realitat… Però ningú ens ho traurà…, vàrem fer història… o almenys la nostra història particular va ser diferent, excepcional…
I a partir d’allí, després d’haver arribat a un cim per unes hores, la travessia del desert…, i aprendre, i tornar a aprendre, tornar a començar, errors, aprendre dels errors, la vida és això ? tornar a començar sempre ?, suposo que sí…, i actuar, actuar sense escenari, sense llums, amb llums, … com sigui!!, però amb aquell calor humà, amb aquell carinyo, aquell afecte de la gent,…
Quan tornarem al desert, ho farem amb la mateixa il·lusió…, potser amb més fins i tot…, i ens adonarem que en realitat és un oasi…
I ara ?, doncs, sóc tant feliç de poder-vos presentar el nou espectacle, un espectacle, que com diu un amic: “sempre busques el mateix, sempre, un pintor sempre pinta el mateix quadre, i un mag sempre fa el mateix espectacle…”. A l’espectacle hi ha elements de tots aquests anys, des de la primera capsa de màgia d’aquells grans magatzems, fins a aquella actuació que vaig fer el mes passat en un aniversari amb 15 nens…, tot condensat, com quan exprimeixes una taronja i en surt lo millor, en aquest espectacle hi ha idees i jocs que m’acompanyen de fa 10 anys i altres que son d’abans d’ahir, igual com els talls de so que edito amb aquell cuquet a l’estómac que tens quan estàs plasmant una idea a casa i aquella satisfacció del resultat i de sentir-lo després en un teatre ple de gent…, no se com definir ara mateix, aquesta sensació…
Un espectacle, que setmana rera setmana, sí!!! Gràcies als que heu confiat amb mi en aquesta aventura del Teatreneu… Estem fent temporada!!! El meu somni!!! L’espectacle, el dedico a tots vosaltres, a tots els que m’heu donat suport, des de la primera capsa fins a l’actualitat, amb tot el que he après de vosaltres, i la paciència que heu tingut amb mi, totes les representacions d’aquest OFF MÀGIA, us les dedico a vosaltres. Ja que sense vosaltres, res hagués estat possible, res, ja sé, sona a tòpic, però és l’estricta veritat. També ho dedico als espectadors, als que han vingut i als que vindran, i a tots els que han cregut en nosaltres, i també als que no hi han cregut, perquè no pot ser tot sempre fàcil, ja que també m’han ajudat a tocar de peus a terra, que en això de la faràndula i de l’egocentrisme del one-man-show, sempre fa falta.
Així doncs, no us quedeu amb els peus a terra, comenceu a elevar-vos, a somiar,… benvinguts!, i gaudiu de l’espectacle!
Daniel
www.magia.cat
Maig 2008
