David Blane dins una bombolla…

Lectura: 3 minuts

David Blane

En aquests moments el David Blane està dins una bombolla plena d’aigua a Nova York… fa 7 dies que hi és i hi estarà fins a la matinada de demà dimarts (entre 2h00 i 4h00, hora d’aquí, entre les 20h00 i 22h00, hora de Nova York, on s’emetrà un show televisat, el David sortirà de la seva bombolla, en la seva fase final: intentarà batre el rècord sense respirar sota l’aigua i desfer-se d’unes cadenes…, la gran il•lusió es diu: Drowned Alive)
No és el primer repte (a lo Houdini) que fa el mag nord-americà, anteriorment ha estat uns dies sobre un pal, tancat dins un sarcòfag amb aparença de gel, en una capsa de vidre sobre el Tamesis a Londres, …
Ha passat una setmana respirant per un tub, alimentant-se via tub també, amb el cos prèviament en dejú per no haver de fer les seves necessitats a la bombolla, amb les cèl•lules de la seva pell morint i regenerant-se molt ràpid, cèl•lules mortes girant al voltant seu dins la peixera, unes màquines depurant l’aigua, les seves mans semblen panses, la seva temperatura corporal baixa, un autèntic calvari, etc…
Un calvari estudiat ?
Potser és una mica cruel fer una crítica del David Blane, a aquestes hores que està patint per aconseguir aguantar fins al final en el seu repte…, o tot és una il•lusió?, i realment no li està costant tant? Crec que hi ha una mica de tot, crec que tot està molt estudiat, i ha entrenat molt (en el blog on es fa la cronologia dels fets, es parla d’entrenament en submarinisme, a les illes Caimán, durant mesos – en faig referència al final d’aquest escrit, la lectura d’aquest blog en castellà, és emocionant, i completa de llarg el que us escric aquí–), crec que hi ha risc, però ha fet els deures, crec que és genial fer-ho tant real i fer-nos-ho creure fins i tot als mags… tot i que els mags som els més crèduls a vegades…, tot forma part de l’emoció del repte?, potser sí que hi ha risc real i pot quedar-se vegetal en l’últim tram aquesta matinada?, en tot cas, penso, que en sortirà victoriós, ànims David !

A mi m’agrada el Blane per innovador en els seus programes de màgia de carrer, per haver fet programes de televisió diferents (en contraposició amb els que feia el David Copperfield) , per crear tendència, molts l’han imitat (està clar que els programes “Il•lusionistes” de TV3 i “Nada X Aquí” de Cuatro, son hereus en el nostre país, hereus directes dels programes de David Blane, suposo que a tot el món haurà passat el mateix).
M’agrada perquè ha creat escola, i ha aconseguit que la màgia de carrer tingui una altra dimensió, una dimensió més popular, i que fer màgia de prop no sigui menys espectacular que fer desaparèixer l’estàtua de la llibertat. També ha aconseguit que tots els mags afeccionats del món puguin, sense vergonya, anar pel carrer amb una baralla i fer jocs… Ha acostumat al públic a veure màgia pel carrer, ja que és un referent televisiu, i en el món de la imatge en el que vivim, els clixés que surten per la tele tenen més acceptació pel públic en general. Per tot això li hem d’estar agraïts.

Però no m’agrada el Blane místic, el que fa pensar en un ésser estimat a una espectadora i que “se suposa” que ell contacta amb l’ésser estimat i li envia un missatge del més enllà, aquest Blane no m’agrada… En un dels shows televisius ho feia…

Perquè encara crec que els mags som il•lusionistes, no bruixots, tenim poders quan fem de mags, és com un pacte amb el públic, un pacte que diu “molt bé, em deixo enganyar, això que fas és impossible però ara m’ho crec, perquè tu ets el mag i jo faig d’espectador”, son rols, que s’assumeixen, i crec jo, no cal anar més enllà… o no cal referir-se al “més enllà” quan tot plegat és màgia, jocs que fan que la vida sigui més divertida.
Però posar-se dins una bombolla plena d’aigua, amb el perill de morir en l’intent és màgia? Ho preguntaré aquesta nit, en somnis, a en Harry Houdini…

Pàgines on es parla del repte:
Web del Dblane: http://www.davidblaine.com/
Blog on s’ha fet un comentari cronològic de la fita (gràcies Cristina per trobar-ho):
http://www.microsiervos.com/archivo/mundoreal/drowned-alive.html
Fotos a la web del 20 minutos: http://www.20minutos.es/galeria/1068/0/0/fotos/mago/Blaine/

Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…
La seva última creació, RANDOM, és una experiència màgica única en el seu gènere. Un joc d'atzar, en el que l'espectador és protagonista. Cada cop, gaudirà d'un espectacle diferent!

Anterior Article

Quan els mags ens equivoquem…

Següent Article

David Blane surt de la bombolla…

Últims articles de Blog

El Mag Més RANDOM!

Continuem jugant amb els dissenys dels nostres cartells RANDOM… Penso que la diversitat dels nostres cartells