Proverbi xinès que m’acabo d’inventar: “No cal ser xinès per poder realitzar el joc de les anelles xineses…”
Aquí us deixo la segona part del que vaig començar a escriure fa unes setmanes… Tot plegat sorgeix de la necessitat de revisar la rutina d’anelles xineses que faig, per crear-ne una de nova…
Podeu començar a llegir, directament el que ve a continuació…
També podeu veure la primera part aquí i continuar llegint…
Aquests dies estic investigant nous moviments pel joc de les anelles xineses, i com sempre, se me’n va la olla, i jugo a teoritzar… Sí, jugar,… jugo a reflexionar…, i reconec que en això de teoritzar sóc un aprenent, requereix esforç però val la pena.
M’agradaria que aquest escrit afavorís la reflexió i que tu, que m’estàs llegint (si es que hi ha algú a l’altra banda), pensis sobre les teves experiències i perquè no, algun dia, les comparteixis…
Ah! Pels que no sou mags, sospito que ho podeu aplicar a altres coses que feu a la vida, fer macramé, puzzles, fer l’amor, introduir vaixells dins d’una botella, pintar un quadre, fer una truita….
Veure moltes actuacions…
Aquestes últimes setmanes he seguit veient moltes actuacions d’anelles d’altres mags, veure moltes versions d’un joc fa que cada cop t’enriqueixis més. He estat revisant vídeos de mags clàssics, d’actuals, i tot i que pugui semblar que és un joc passat de voltes, tot al contrari, pot ser molt vigent… i totes les versions tenen alguna cosa que et fa aprendre, és tant enriquidor revisar, i veure que a vegades l’enfoc pot ser tant diferent…
La primera lliçó per aprofundir en un joc seria: Sempre cal veure molta màgia.
Un exemple, en Richard Ross, amb la seva, ja clàssica, rutina d’anelles:
http://www.youtube.com/watch?v=di4XxI3BzqQ
El joc de les anelles…
El joc de les anelles… He llegit que segurament hi ha tantes rutines d’anelles com mags la fan, tantes maneres de presentar-lo…, que hi ha vegades que pot ser decebedor pensar que tu no aportaràs res de nou o que no ho faràs mai tant bé com tal o qual mag… i et qüestiones el perquè ho fas… però és en aquell moment en el que comences a guanyar la partida al “si segurament tot està inventat” i al “si segurament aquella idea ja l’ha fet algú altre”… en aquest cas, com que saps segur que la idea ha estat molt treballada per molta gent el repte és un altre.
La segona lliçó seria: Treure suc a la idea fins a les últimes conceqüències.
Enriquir la idea…
I quan estem parlant d’una idea molt treballada, per molta gent, llavors la idea és de tots… i una nova aportació, per petita que sigui, enriquirà la idea…
Estic parlant de que el que importa és la idea… i de que a poc a poc tots els que en participen fan que la idea en majúscules sigui una IDEA més rica… estic parlant d’una idea global… dels mags i també del públic… sí… en aquest cas estem tractant amb una vertadera icona de la màgia.
La tercera lliçó: Ser conscient de la teva responsabilitat, de que uses una idea global, patrimoni de tots…
I després de tot això… La quarta lliçó: Tornar a començar…
Sí… ja que quan fa uns dies que investigues, la millor manera de seguir és aturar-se i tornar a començar… llavors tot plegat surt millor …
El repte és enriquir la idea, enriquir aquesta matèria invisible que són els somnis…
A somiar !!! I fins la setmana que ve.
Daniel (com sempre… text original de Daniel Arbonés)
www.magia.cat
