Recordo aquells primers programes del Copperfield, encara no teníem vídeo, aquells anys de dolça innocència màgica, la primera imatge que em surt a la ment es de quan va fer desaparèixer la estàtua de la llibertat o va ser quan la muralla ?.
Eren uns programes emesos aquí per la tarda dels dissabtes, … aquella veu en castellà, amb un accent peculiar, que deia: "hoy en -la magia de david copperfield-…"
En aquests dossiers, no pretenem fer un inventari exhaustiu dels shows, per això, ens n’hem saltat un, el IV, que correspon a la desaparició de l’avió…, potser algun dia el farem…
Així doncs…
Avui…
Amb tots vostès…
“The Magic of David Copperfield V – Statue of Liberty (1983)”
Clarament, la desaparició de l’estàtua de la llibertat (efecte creat per Jim Steinmeyer) és un joc en el que importa més és el record que en tens potser… després, quan ho tornes a veure, han passat els anys per aquelles imatges.
Però reivindico des d’aquí, el gran avenç que devia ser pel que fa a màgia televisiva aquella màgia. A més, és un joc que m’agrada molt perquè ha transcendit, ha traspassat la pantalla, ja és un tòpic, ja forma part de la història de la màgia, en un lloc més alt del rànking…
http://video.google.es/googleplayer.swf?docid=-1590223189280221898
A diferència dels anteriors que hem comentat aquí, ja no hi ha cap convidat mag, segueixen havent-hi estrelles convidades, moltes, però ja no hi ha ningú que li pugui fer ombra…
Tot just començar, la transcendència és a la ordre del dia…
Les primeres paraules són: “The illusion of the century…”. I amb aquestes paraules ja t’ho diuen tot… I tenien raó…
Imatges de l’estàtua, recorregut aeri per Nova York, Times Square, cartells, titulars de diaris, tot indica que en DC la farà grossa…
La seqüència s’acaba amb en David Copperfield, que desapareix i apareix just dalt de la torxa de l’estàtua…
I després, comença el show…
Em crida l’atenció que l’escenari ja no és un teatre, és més aviat un plató, com si fos la casa d’una comèdia de situació, d’un programa de matí o de la hipotètica casa d’en DC.
És molt divertit, al meu gust, el joc en el que converteix a un convidat en diminut, com si d’un habitant de Liliput es tractés, fa gràcia quan es mou, petit dins un sac com un cuc…
Com a estrella convidada en aquest número hi ha la Morgan Fairchild que recordo de la sèrie “Flamingo Road” i ja més cap aquí… la mare de Chandler a Friends.
Després en DC, fa un joc de prop amb cartes, un bastó que levita… que encadena amb la levitació d’una persona amb un final de l’actuació, pràcticament, al mig del públic.
A continuació, una escena que explica una història exageradament sentimental que s’apropa a un programa de testimonis televisius, quan en DC fa aparèixer una família sencera… Perquè sembla que en DC, sempre intenta expiar els seus problemes familiars ?
En aquesta edició, hi ha menys jocs, perquè “la desaparició de l’Estàtua de la Llibertat”, té una introducció llarga (sense comptar els minuts de l’inici del show).
La desaparició es menja 14 minuts de show !!!
I tot plegat perquè els espectadors han d’estar preparats i sobretot mentalitzats…
Vist amb el temps, algunes coses de l’efecte poden semblar ridícules, però no ho son…
Tot és enginyeria de la creativitat, pensada fins a l’últim detall !
Recomano als mags que s’estudiïn al mil·límetre (com he fet jo), cada fotograma de l’efecte, i veuran que el joc i la manera com l’han encabit dins el programa és una obra mestra a tots nivells.
Molts anys després en DC, en l’especial que recopilava els seus ‘n’ anys de màgia va retallar-ho molt, val la pena veure la totalitat de l’efecte… construït d’una manera magistral…
Dir, finalment, que en aquest show, la gran il·lusió es converteix en reclam publicitari de tota l’actuació, el que fa anys havia fet en Houdini, aquí té una altra dimensió gràcies a la màgia de la televisió i a la màgia feta per televisió.
Podríem dir que en David Copperfield ja havia trobat la formula màgica que aniria explotant en els seus successius shows… Un aplaudiment !!!
Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat
[…] de la Llibertat d’en Copperfield (en vaig parlar àmpliament fa uns anys, al Dossier Copperfield: Aquí ) … vaig fer la broma per al web de fer desaparèixer la Sagrada […]