Els mags que enganyen…

Lectura: 4 minuts

Aquest quadre de El Bosco ho mostra clarament, mentre un mag fa el seu espectacle, un lladre amic seu, roba als espectadors…
Diguem-ho clar: la màgia ha estat sempre lligada a l’estafa.
I des d’aquí reclamo que no m’agrada que els dos móns, el de l’estafa i el de la màgia, estiguin encara molt lligats i com que el món de l’estafa no va amb mi i ja fa temps que constato que hi ha mags i gent vinculada a la màgia, que viuen de robar i enganyar, aquest text va per ells…
Necessitava deixar-ho clar algun dia, des d’aquí…, aquest dia ja ha arribat… parlaré clar…
 
I també va per aquells que en algun moment han volgut censurar el que escric des d’aquest Diari… precisament un d’aquests “mags que enganyen”. Ja sé que us pot semblar increïble, però ho han intentat…

'El prestidigitador', El Bosco

Abans de dir el que ve a continuació… vull que quedi clar que hi ha bones persones i que no tot és el que ara descriuré… i segurament a totes les disciplines professionals hi ha gent poc honesta, però aquesta fauna prolifera massa en el món màgic i segurament a tot el món de la faràndula, potser perquè es juga amb material més sensible. El nostre món de fantasia i il·lusió és molt propici a que caradures de tota mena enredin a la gent.

Odio els mags que enganyen…
Ja sé que alguns direu que l’engany està inclòs a la condició d’il·lusionista, però no parlo del mateix tipus d’engany. Els mags que enganyen son aquells mags que roben, roben als espectadors, roben als propis mags, roben a qui poden, venen fum fora de l’escenari. Són dropos que no han treballat en la seva vida, i que saben que l’art de timar a la gent, funciona, els hi funciona… l’únic talent que tenen és aconseguir diners a costa dels altres… No fan cap favor als principis d’il·lusió i somni que hauria de ser regla bàsica. Són impostors.
Són persones que tot i exercir un dels més bonics oficis, fer somiar els altres, il·lusionar-los, són tot el contrari… estant podrits per dins…

Em fa molta ràbia que hi hagi alguns mags, alguns managers de mags, alguns aprofitats, alguns productors de mags que segurament et diran que són grans aficionats a la màgia, que amb l’excusa de vendre il·lusió, il·lusió als nens, il·lusió als avis, il·lusió als adults… siguin males persones i poc honestos, enganyen als mags i al propi públic… venguin màgia mal entesa, i facin aquella cara de mag trilero característica, tot fals, aquell humor carca i masclista, ridiculitzant als espectadors que col·laboren, aquella gràcia que no fa gràcia … no sé… són d’una manera… això no és màgia senyors!… això és robar!! I fa mal a la màgia ben entesa…
El problema es que hi ha molt públic que creu que la màgia és això… i molts mags d’aquests, que els hi convé que sigui així… Senyors!! no vull jugar a aquest joc d’aquesta manera!!!

Així doncs, quedeu avisats… si veieu un mag així, allunyeu-vos-en el més aviat possible, és perillós…

També odio a aquells comerços màgics que, per sistema, et fan mala cara quan vas a comprar, i que et tracten com un imbècil, que sembla que hagis de pagar per entrar a la seva tenda, que es pensen que són superiors a tu, que a sobre, et venen el producte a preus exorbitants,… Senyors!, això s’està acabant… internet fa que no ens faci cap por encomanar a preus més assequibles, on sigui de l’estat, al Japó o a Estats Units… i vosaltres haureu de rebaixar aquests fums i també els preus perquè sinó …

Ah!, també hi ha el prototipus mag que fabrica un joc ja existent, inventa un joc, que potser és un trosset de cartró merdós o unes notes de conferència sobrevalorades i ho ven als seus col·legues (col·legues ?), a preus altíssims, sí… els mags som els primers en ser enganyats… sí, ningú se’n salva… mags timats per mags…

Reflexionant-hi … tot això que he escrit avui no té res a veure amb la màgia… i les persones de les que he parlat tampoc són mags… són lladres…

Crec que m’he desfogat prou per avui… fa anys que he anat acumulant tot això i algun dia ho havia de dir, per treure-m’ho de sobre… no és bo que les coses es quedin dins…

Per cert, s’accepten opinions de mags, espectadors i de tothom.

Crec que ens mereixem que ens tractin millor a tots plegats.

Ah!, i que quedi clar, que en el meu diari opino del que vull amb els coneixements de causa i raons que tinc i sobretot amb sinceritat, honestedat… I no accepto que se m’insinuï del que puc o no puc parlar… Que això se’n diu censura i en vaig veure l’ombra fa unes setmanes i ho havia de dir aquí…

No sempre tot pot ser de color de rosa…
Sigueu Feliços.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

dies… connectats… (ciència, tecnologia i màgia)

Següent Article

Art màgic

Últims articles de Blog

Espots Màgics

Els espots publicitaris molt sovint tenen com a font d’inspiració l’art màgic. A continuació una petita