Gran Fracaroli

Diumenge passat vam assistir al Maldà, a l’obra Gran Fracaroli de Joan Brossa, posada en escena per la Companyia Els Pirates.

Una obra, on la sinopsi ens indica: “Res no és el que sembla. Així doncs, que caiguin les caretes!”, essència de l’obra de Joan Brossa, “res és el que sembla”, essència, també, en el fons, de l’il·lusionisme…

L’obra, mai representada a les nostres contrades, ens endinsa dins l’univers de Joan Brossa, en una reinterpretació actualitzada, però sense deixar de banda la genuïna poesia escènica de l’autor. Gaudim de música en directe, en un dels molts moments sublims, moments màgics ( l’il·lusionisme que tant estimava Joan Brossa ), clowns, tot plàsticament bell, una escenografia enginyosa i cada cop més sorprenent, escena a escena, moments “astronomia” que són una delícia, una peça orquestral narrada en una espiral frenètica i engrescadora…

I el Fregolisme, fil conductor de l’obra, el transformisme que tant fascinava Joan Brossa, és representat a Gran Fracaroli brillantment, tot canvia, personatges i objectes muten constantment, de cop apareix un rellotge !, referències a la Commedia dell’arte, telons que amaguen meravellosament els misteris de les transformacions realitzades, coreogràficament, mil·limètricament, pels membres de Els Pirates. De fet, tota l’obra, és un repte que Brossa proposava a un únic actor que faria tots els papers de l’auca (tot i que ell ja indicava que podien ser realitzada per un conjunt d’actors) i que en aquest cas és representada, amb molt bon criteri, pels diferents actors de la companyia, formant un tot homogeni.

L’espiral inspiradora continua… Futur llegit en diaris que en algun moment esglaien. Stripteases sorprenents, capses i moment final superlatiu del segon, on es plasma la dualitat i la vulnerabilitat de la víctima versus el botxí, representat en la mateixa persona…

Titelles i ventríloc, tot tan ben resolt ! Titellaire titella, moment de l’arbre, ombra, sublim… I parlant d’ombres, animals que fan crits d’altres, ombres xineses que a la vegada introdueixen una seqüència de processó Brossiana, oda i disbauxa carnavalesca… I després, el boníssim poema “és fals, és diví, retallar on us plagui…”…

De cop, l’escenografia s’engrandeix, quadres, referència a la guillotina “El truc de la guillotina és ben conegut. El fan dos caps. Un d’ells imitat”. Es tracta de l’escena Obsequis Fingits.

I finalment, un poema que extreu l’essència de Gran Fracaroli, les caretes, les disfresses, són això, capes que amaguen la realitat…

Si fa una estona que llegiu i no em seguiu del tot, però sí… És normal, és volgut, m´he contagiat de l’Univers Brossa, que em fascina i que em colpeja molt endins, quan recordo, de mica en mica, paint-ho, el que he vist a escena… Si heu seguit fins aquí, llegint encuriosits, això és indici que heu d’anar al Maldà a veure Gran Facaroli de la companyia Els Pirates, que segur que us agradarà…

És un plaer assistir a una obra on es nota el treball de recerca sobre l’autor, que alhora el respecta i l’engrandeix, una obra en que l’escenografia a cada capa és més sorprenent, uns actors polièdrics que fan tots els papers d’aquesta Auca Fregoliana de la millor manera, la llum, la música, un cabaret sorprenent que no deixa indiferent, tot al servei d’una excel·lent proposta que toca molt endins i que et recordaràs d’ella i la reflexionaràs, durant molt de temps després d’haver-la vist… Una Joia…

Tràiler de Gran Fracaroli…

https://www.youtube.com/watch?v=SWsmmVTDz_E

Apunts Joan Brossa – Leopoldo Fregoli – Gran Fracaroli

Després de l’obra, m’ha encantat anar a la meva biblioteca màgica i buscar els textos de Joan Brossa al volum “Poesia Escènica VI: Circ, Màgia i Titelles” (Arola Editors), i redescobrir el text original de l’obra que he vist avui.

Més informació sobre Leopoldo Fregoli i la seva relació amb Joan Brossa… Al dossier de premsa, que ens han lliurat, ens expliquen:

LA RELACIÓ ENTRE JOAN BROSSA I LEOPOLDO FREGOLI

Un dels punts centrals de la Poesia Escènica (el teatre) de Joan Brossa és el transformisme. I Brossa descobreix el transformisme gràcies a la seva fascinació per Leopoldo Fregoli, d’aquest actor italià es va dir que, fins a la seva mort el 1936, havia fet més de deu mil representacions i havia canviat de personatge més d’un milió de cops. Era capaç de mantenir en solitari espectacles de fins a 3 hores, on es canviava de vestuari fins a 100 cops i utilitzava 15 tons de veu diferents.

Leopoldo Fregoli va adquirir gran fama al seu país, però també a Barcelona, on va actuar i residir durant diversos anys. Del seu pas per la ciutat en va quedar l’expressió “anar més de pressa que en Fregoli”.

Tot i que Joan Brossa no va poder conèixer personalment Fregoli, sí que en va conèixer la trajectòria professional i en va esdevenir un gran investigador i col·leccionista. D’aquesta fascinació en van sortir diversos poemes inspirats en l’actor, però el gran homenatge de Brossa a l’italià és l’espectacle teatral: El gran Fracaroli (1962), un espectacle que encara no s’ha representat a casa nostra. Un espectacle de varietats, en el qual s’hi podien veure diferents disciplines, diferents camps que va explorar l’autor.

Fitxa Artística – Gran Fracaroli

Amb David Anguera, Bernat Cot, Jordi Font, Laura Pau, Lluna Pindado

Direcció, adaptació i il·luminació: Adrià Aubert

Vestuari: Maria Albadalejo

Escenografia: Enric Romaní

Màscares i telons: Júlia Rodón

Dramatúrgia: Ariadna Pastor

Ajudants de direcció: Laura Aubert i Eduard Autonell

Assessorament de moviment: Robert González

Fotografia del cartell: Núria Gámiz

Producció: Marina Marcos

Regidoria: Emma Masferrer

Tècnic de so i llum: Jorge Mur

Comunicació: Maria Antolín i Rubén Garcia

Agraïments: Nau Ivanow, Xavi Calvet, Fundació l’Arc Música i Iñaki de La Linde

Més informació i entrades elmalda.cat

Fins demà, amb màgia, aquí al “Diari d’un Mag”…

daniel.cat

www.magia.cat

www.twitter.com/offmagia

www.facebook.com/offmagia