House (2)

Lectura: 7 minuts

És molt habitual a les sèries d’EUA que sempre hi hagi algun capítol que tingui per tema algun mag, segurament té que veure amb que allà tenen Las Vegas (la ciutat) i per tant els guionistes sempre acaben fent un capítol amb el cas d’un mag… els recopilaré i els aniré comentant aquí quan me’n sorgeixin de nous, sí,… em diverteix…
Doncs l’episodi de House va començar amb un mag que feia el joc de la urna d’aigua d’en Houdini… i clar, un capítol que comença així, és fàcil que m’enganxi…
House
Les imatges són del mateix capítol (el 8 de la quarta temporada, títol: "You Don’t Want to Know" ), que vaig comentar aquí la setmana passada, en el que el pacient és un mag, tal com vaig dir llavors, el que explico no afecta a l’argument de l’episodi, però aviso: si no l’heu vist, penseu veure’l i no us ve de gust saber coses abans d’hora, no seguiu llegint, m’han dit que digui que es tracta d’un SPOILER !!!!… tot i que no explico gran cosa, perquè encara no es resolt el cas en aquesta seqüència…

El diàleg, també és entre en House i el Mag, molt enginyós, és posterior cronològicament al que vaig comentar al post passat. Quan en House es refereix al joc que vol saber, parla del que vaig descriure la setmana passada…

Mag: “¿Qué me va a poner ?”
House: “¿Como hace el truco ?”
Mag: ”ohhh,  Si lo explico, se pone prosaico, pierde la magia auténtica…”
House: “¿ Cómo que magia auténtica ? ¿ De verdad cree que corta a las mujeres en dos ? “
Mag: “¿ Me va a decir lo que me pasa ?”
House: “La magia mola, la magia auténtica es una contradicción… Quizá hasta una chorrada…”
Mag: “¿No va usted a decírmelo hasta que no se lo diga ?
House: “A ver,… una enfermera puso la carta…”
Mag: “No me ayudan ni a mear…”
House: “Un amigo puso la carta…”
Mag: “La gracia está en no saber…”
En House agafa un tros de tub de l’oxigen que està enganxat al pacient, unes estisores i el talla per la meitat… sota els ulls atònits del Mag…
… i el House li mostra com ho ha fet…
House: “La gracia está en saber…”
House
Mag: “ohhh, mi cabeza, ohh, me duele la cabeza…”
House: “mucho?, es nuevo ?”
Mag: “… no mucho… me tomaré una de estas… Vicodinas…”
I el Mag fa aparèixer unes pastilles…
En House busca el seu pot de la butxaca, veu que no hi ha pastilles…
El Mag fa com si li donés les pastilles, però finalment, fa que s’esfumin…
House
House: “Come mucha remolacha, tiene un cepillo de dientes eléctrico y duerme menos de 6 horas diarias…”
Mag: “Es impresionante”
House: “La Betanina roja de la remolacha tiñe la placa de sus dientes y se forman remolinos por el cepillo eléctrico, los párpados pesados y la piel prematuramente envejecida  me dicen que tiene sueño atrasado”
Mag: “Molaba más antes de explicarlo”
House: “No tenia sentido hasta que lo he explicado”
Mag: “El público viene a mi espectáculo porque quiere sentir la magia, la gente quiere experimentar algo que no se pueda explicar”
House: “Si la magia desaparece al saber la verdad es que no había magia. Tiene Tularemia, por sus conejos. Le he puesto antibióticos. Mejorará en un par de días. Siento estropearle el misterio. Gracias.”
En House surt de l’habitació i corre a buscar i engolir ràpidament unes Vicodines.

Ho vaig trobar molt divertit tot plegat… Una conversa molt graciosa entre un “agnòstic en màgia” i un mag. Un diàleg que enganxa. He remarcat en negreta alguna de les frases… Tot plegat fa pensar sobre l’etern tema dels mags: els secrets i no explicar-los… Sí, a mi m’obsessiona molt això, de fet molt sovint en parlo aquí, us en recordeu del que vaig escriure aquell dia ? Mireu-ho aquí.

En argot màgic de tenda de màgia, tindríem dos jocs:
– Tallar el Tub de l’oxigen (ideal per a metges que vulguin distreure els seus pacients…)
– Producció de Vicodines… (ideal per fer-li a en House)

La màgia de House…

Ah!, (tranquils, ja està, ja s’acaba el text d’avui…, m’enrotllo com una persiana!)
Si algú sap d’algun capítol d’alguna sèrie on hi ha un joc de mans o es faci alguna referència a la màgia, que m’ho faci saber, m’interessa… Podeu enviar-me un mail aquí o escriure un comentari aquí, al bloc…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

House (1)

Següent Article

Setmana 10

Últims articles de Blog