La setmana passada vaig posar aquest títol a l’article sobre la pel·lícula “The Prestige”, perquè en aquesta peli, els carnets de nota dels mags, els diaris on hi apunten els seus secrets adquireix rellevància…
Doncs sí, els Mags ens apuntem els Secrets en llibretes…, la foto és de les últimes llibretes que m’han regalat per Nadal i Reis, i que ja he començat a omplir “compulsivament”, hi apunto idees de nous jocs, d’espectacles, d’articles que escric després aquí (que en el fons son també reflexions anotades en un diari “intergalàctic”), idees esbojarrades i impossibles a vegades, idees que no es realitzaran mai, altres que sí…, depèn…, depèn de tot…, depèn de res.
Reconec que, molt sovint, ho apunto en papers que perdo (idees que millor que es perdin), i que hi ha idees que torno a trobar apuntades al cap d’anys i que ara formen part del meu espectacle, l’altre dia en vaig trobar una i em vaig emocionar pensant que allò va ser l’inici d’aquell moment del Show, trossos de post-it que després he de desxifrar, notes d’ordinador, … la meva màgia reduïda a trossos de paper guixats… pensar que alguns jocs comencen amb unes notes en un paper, fa que tot sigui molt més màgic…
És normal que, de cop i volta, comenci a tenir idees de noves il·lusions? (últimament totes són de Grans Il·lusions, no me’n puc estar), puc estar menjant, mirant la tele, anant al súper, sota la dutxa (sota la dutxa llavors és una pluja d’idees, jeje), qualsevol cosa em pot fer pensar en una corda que es converteix en mocador i que de cop i volta es transforma en un pastel de gerds amb nata… i ja està…, tinc un nou joc.
De fet, un tant per cent elevat d’aquestes idees es quedaran en el paper, com a projectes no resolts, com a impossibles, com a ocurrències que un cop passat un temps ja no em semblen tant bones, és dura la vida d'una bona idea.
I un dia, unes poques escollides, les veureu vosaltres…
Acabo l'article d'avui ja!, que se m'ha acudit una idea genial !… 🙂
Fins la setmana que ve.
