La setmana passada vaig substituir un amic il·lusionista, impartint una classe d’iniciació a la màgia. És un grup de 15 adults molt aplicats i il·lusionats.
Va ser diferent de les Classes de Màgia d’Escena i Saló, que faig a l’ACAI cada setmana, ja que en aquest cas els alumnes eren molt novells, amb tot l’univers de l’il·lusionisme per descobrir…
Aquests dies, més d’un amic m´ha preguntat: “els hi expliques trucs ?” i jo he contestat que no… que és molt més que això… que explico màgia i el meu objectiu és contagiar l’amor al nostre bonic art…
M’ho vaig passar molt bé. Vaig viure un d’aquells moments que et renoven màgicament. Tornant a aquells instants on no sabies res i potser erets més feliç…
Vaig redescobrir el que se sent tornant a l’essència, a jocs tècnicament senzills però que tenen molt efecte en els novells quan els aprens i molt efecte en el públic, sempre. Vaig adonar-me de la guspira als ulls, d’aquella innocència ben entesa, d’aquell afany d’aprendre, d’aquella descoberta de conceptes totalment nous. De fet, no en són conscients, però vaig aprendre molt d’ells…
Els hi vaig explicar la importància d’assajar abans de presentar un joc al públic, que quan fas un joc l’has de fer bé, siguis professional o aficionat, ja que representes tota la comunitat màgica, que “un gran poder comporta una gran responsabilitat”, que els jocs s’uneixen en rutines màgiques…
Conceptes que, en principi, als mags, ens semblen evidents i que és imprescindible tenir-los sempre presents…
Un dels preceptes de l’art màgic és que cal que es perpetuï i que, a més, generi il·lusió i felicitat… Penso que aquell dia, vaig posar el meu gra de sorra…
Sigueu feliços…
Fins divendres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
