La majoria de vocacions de mags són degudes a una capsa de màgia per nens.
El que passa és que jo, per circumstàncies de la vida, no vaig tenir una capsa de màgia Borrás. Vaig tenir una capsa de màgia Mister Magie, similar a la de la foto.
Es curiós com a la vida, hi ha coses que, tot i ser molt petit, les recordes molt. La vaig veure a la secció de joguines d’uns grans magatzems, i cada dia que hi passava davant, cada dia la volia, aquell mag amb barret de copa, amb aquella capa, aquell misteri que desprenia aquella capsa…
Un cop la vaig tenir, jugava a ser mag.
Si us fixeu, el mag que surt a la tapa s'assembla al Mandrake, el personatge de còmic. En aquella època també llegia les tires còmiques del Mandrake i per tant per mi en aquell moment, els mags eren com el Mandrake i com el de la meva capsa de màgia…
Amb una capa d’una disfressa del "Zorro", que tenia l'interior vermell, un barret de copa fet de cartolina i la vareta màgica… ja era mag!
En vaig fer molts, de petit, de barrets de cartolina: cal fer primer un cilindre, i després un cercle que el tapa, i una anella, que enganxarem a la base del cilindre. No m'agradaven mai, ja que no tenien aquella forma sinuosa, tant perfecta d'un barret de copa de veritat, com el de la tapa de la capsa de màgia…, uns anys més tard me’n comprava dels que venen per carnaval, però seguien sense tenir aquella forma, i de gran: per fi me'n vaig comprar un de veritat: un Clack…
Un Clack per mi és un tresor, no em pregunteu perquè m’atreuen tant encara els barrets de copa, perquè no ho se, … seria l’únic element màgic que m’enduria en una illa deserta.
Fins la setmana que ve des del país de la nostàlgia.
Jo vaig tenir-la i la única màgia que ser fer és arribar a final de mes.