Dissabte vam anar a veure l’espectacle de Jorge Blass, “Palabra de Mago” al Teatre Poliorama de Barcelona. El podeu veure fins al 16 d’Octubre.
Es tracta d’un espectacle, o un Show, com prefereix anomenar-lo el mag protagonista, profundament clàssic, amb una aportació de tecnologia, projeccions, tauletes, telèfons mòbils, que el projecten als nostres temps…
Tot comença amb el visionat d’un vídeo on en David Copperfield presenta en Jorge Blass. L’existència d’aquest document és perquè l’il·lusionista més famós del món mundial va adquirir fa un temps, un dels efectes de Blass. Un joc que veiem realitzar al final de l’espectacle que presenta a Barcelona. Així doncs, també m’hi referiré al final de l’article…
Per tant, el tràiler comença igual que l’espectacle… Cosa que trobo coherent…
https://www.youtube.com/watch?v=2S6TnyG68EI
A continuació apareix en Jorge Blass, que ens explica com va començar a ser il·lusionista, mitjançant un monòleg humorístic sobre la seva condició de mag. I a partir d’aquí apareixen les seves tres ajudants. Segueix apostant pel clàssic clixé del mag amb belles assistents que ballen, vestides de forma clàssica. Efectua manipulacions impecables amb cartes, una sorprenent aparició d’una de les ballarines quan creus que veus un colom, realitza efectes on la simbiosi de la tecnologia es converteix en quelcom real, endevinacions amb el mòbil d’un espectador escollit a l’atzar. Fa bromes amb personatges actuals, mostra imatges pròximes a “memes” d’internet que normalment es propaguen per xarxes socials o WhatsApp, s’apropa als gustos actuals, on tota persona té un telèfon mòbil que consulta en permanència… Fa màgia de prop amb l’assistència de càmera i pantalla, i en un joc, ens remet a un particular món de contes… Si teniu pensat anar a veure l’espectacle, no mireu el següent vídeo, ja que sempre és preferible la sorpresa del directe…
https://www.youtube.com/watch?v=2xN8FTOXPMc
Ens trasllada a l’escola de la nostra infantesa, en un dels moments més encertats on tot el públic participa i on els records es mesclen amb les pissarres màgiques dels nostres records, amb una càmera que ens enfoca i crea uns moments visualment potents, dignes del que l’ha presentat, dignes del mestre David Copperfield…
Un altre dels moments que m’ha agradat, és la presentació de l’efecte de la dona partida per la meitat. En un vídeo introductori, es refereix a il·lusionistes de la història de la màgia que han realitzat aquest efecte, podem veure els primers que el van presentar, en P.T.Selbit, Horace Goldin, Thurston, Blackstone, Calvert, Robert Harbin… I realitza una versió totalment transparent, amb sorpresa, a la meitat, que em recorda vagament, el que passa quan David Copperfield és serrat per la meitat, segurament és imaginació meva i no té res a veure. El moment “dona partida per la meitat” està ben resolt, ben presentat i amb una bona introducció que m’agrada, i que també em recorda quan el mag nord-americà presentava el Flying… Però això no és res negatiu, tots ens hem inspirat, alguna vegada, en les presentacions de Copperfield i és bo que se segueixin perpetuant, per què les noves generacions vegin bona màgia...
Mireu un dels documents d’història de la màgia, que es poden veure a l’espectacle, Robert Harbin…
https://www.youtube.com/watch?v=oMN9h4ppIbI
Segueix realitzant un joc coral, amb molts nens a l’escenari, és el moment tendre de la nit, parla de l’associació Abracadabra de la que n’és l’impulsor…
En un moment de l’espectacle, fa una clara referència al seu competidor: “En este show no hay compinches, si los hubiera podria ser un actor…”. Perquè cal recalcar-ho tant ? Perquè no centrar-se en la feina que hom fa ? No m’ho explico… Però aquest tema serà objecte d’un altre article, que estic escrivint, al respecte…
Cal destacar el cartell promocional que està realitzat sense trucatge, sense manipulació en l’edició, és una altra prova de transparència de l’artista, ni les fotos estan fetes amb trampa ! Mireu que sorprenent ! En el següent vídeo ens en mostren el Making Of…
https://www.youtube.com/watch?v=iUnwBsKWW3I
I just abans d’acabar, després d’un joc amb cartes realitzat per tot el públic i abans de fer una levitació doble… Realitza el joc que ha adquirit en David Copperfield i que el mag nord-americà en té l’exclusiva per realitzar-lo als Estats Units. És un gran mèrit de Jorge Blass. És un efecte que sembla impossible, que ho és i que segueix mesclant, com en altres moments de l’espectacle, tecnologia i màgia. Només jutgeu-ho vosaltres mateixos… Ho trobo enginyós i molt ben pensat, és una gran idea que seria impossible sense l’existència de les xarxes socials i que resulta increïble… I l’espectador escollit, queda sorprès de veritat…
https://www.youtube.com/watch?v=bSSHJPo5umA
Jo em pregunto si el fet que un efecte sigui tan impossible, produeix el resultat contrari en el públic i que potser fa créixer la sospita a platea… I en conseqüència, la il·lusió que hauria de produir, potser es converteix en recel… Potser el mateix recel a què fa referència el mag, al competidor, que he comentat més amunt…
D’aquest concepte en parlarem en un altre article… Però ara, jutgeu-ho vosaltres mateixos… Teniu fins al 16 d’Octubre per veure Jorge Blass al Teatre Poliorama…
Fins dimecres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
