L’altre dia vaig llegir al llibre de Joaquín Matas, el bonic concepte de jocs que t’acompanyen durant tota la vida i que envelleixen amb tu… D’això no te n’adones fins que et fas gran, en màgia i a la vida…
Un exemple, que he estat treballant molt intensament els últims mesos, és la meva versió del Triler Gegant. Déu fer 8 anys que l’he creat, però els últims mesos n’he estat modificant la versió 2016…
Recordo, més o menys, quan vaig tenir la primera idea… O almenys, recordo quina va ser la primera ocurrència i a quin lloc es va produir… Jo volia fer aquest efecte màgic, però abans d’adquirir el material, vaig pensar en com realitzaria el joc a l’escenari. Sí, sí ! No vaig comprar-lo fins que no tingués, més o menys clar, com l’utilitzaria… La il·lusió, al rebre-ho, va ser encara més gran, ja que m’havia documentat molt i l’esperava per poder fer les primeres proves inicials…
A partir d’aquell moment, vaig començar a assajar, a provar, a canviar-ho tot, constantment…
Però no avancem esdeveniments…
Tot va començar a Londres… A vegades, quan estic de vacances, sense les preocupacions de la vida diària, m’assalten més idees del que és habitual… Devia ser a finals de l’any 2007 i inici de 2008… (crec que he trobat l’article, d’aleshores, del “Diari d’un Mag”, on parlava d’una nova idea i crec que era aquesta, Aquí ). Els barrets clàssics londinencs eren una inspiració i va ser, aquell, el concepte que em va empènyer a la creació de la meva primera versió de la rutina…
A partir d’aquell moment, assajos, gravació de l’off, música, concepte inicial que vaig llençar a la brossa i que ha renascut mil cops de diferent manera, cadires, barrets que han anat canviant al llarg dels temps, idees originals que han aparegut, gràcies a la feina creativa que he realitzat… Potser n’he fet 40 versions diferents de la rutina ! Tant des del punt de vista argumental, com del dels passis màgics… Algunes han vist la llum i algunes han sigut transitòries, fins a una versió més consolidada…
Sí ! Sempre que l’he pogut realitzar davant del públic, l’he inclòs a l’espectacle. Sempre no és possible, ja que és en funció de què les condicions del local siguin favorables. Molt sovint, els espectadors han vist una versió, molt diferent, o subtilment diferent… Mai igual del tot… Ja que sempre la vaig ajustant…
La rutina s’ha anat reduint en durada, enriquint en matisos, canviant-li la història, les músiques, el peu inicial…
Us en faríeu creus de fins a quin punt ha canviat en el temps, en funció, segurament de com han mutat els meus gustos artístics, de l’ampliació dels meus coneixements màgics, del meu creixement en tots els aspectes, de la pràctica adquirida en construir històries, de la complexitat tècnica i tecnològica on he arribat, amb constància i il·lusió… Possiblement, són els 3 minuts d’off més complicats que mai he creat… Per mi, una joia…
I segueixo millorant-la… La setmana passada vaig canviar 30 segons del final, i fins a arribar a un resultat que m’agradés, vaig passar per 5 o 6 versions diferents… Dues o tres setmanes donant voltes a aquell final… Sabeu què és despertar-se al matí amb una idea ?… I comprovar, després, que no t’agrada tant ? I tornar-la a pensar i provar a veure si funciona i provar-ho en sincronia amb el joc… I veure que la idea imaginada, no es pot traslladar a la realitat… I tornar a començar ? Obsessiu ? Segur… Màgic ? Molt… Divertit ? Engrescador ? Molt… Fins a l’extenuació creativa i més enllà…
Tot plegat li dóna un sentit i solera, als jocs que t’acompanyen a la teva vida màgica…
Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
