La vanguardia, 10 de Gener de 1988, pàgina 64
La vanguardia, 28 de Febrer de 1988, pàgina 33
Avui parlarem del mític programa de TV: Magia Potagia !!!
L’any 1988, un diumenge, va néixer Magia Potagia, amb en Juan Tamaríz com a mestre de cerimònies, la estel·lar presència d’en Pepe Carrol, seccions fantàstiques com Tahuromagia, actuacions de Arturo de Ascanio, René Lavand…
Les seqüències del programa, són vertaders moments antològics de la televisió, a vegades no ens en adonem quan vivim moments d’aquests, instants irrepetibles… estaria bé tenir un detector de moments únics…
Entre joc i joc, entre número i número, hi havia títols de crèdit amb petits jocs de màgia visuals, petites obres d’art…, aquestes introduccions semblaven de pel·lícula clàssica i eren una descripció, una presentació del que vindria a continuació… A la televisió, hi havia temps per aquests detalls ben cuidats, eren altres temps…
Potser ho tinc mitificat, ja que aquelles imatges em van marcar i em van fer tornar a néixer l’afició a l’il·lusionisme… Tot el que vindria després, seria gràcies a aquella màgia…
Només cal dir que dos jocs que vaig veure en aquell programa, em van agradar tant que vaig marcar-me com a objectiu fer-los, jo mateix, algun dia… Després de molta feina i moltes etapes d’aprenentatge, ara els faig a les meves actuacions… I no sabeu la gran satisfacció que vaig tenir al aconseguir-ho finalment…
Aquells jocs son per mi, un recordatori de la il·lusió de descobriment que sentia als inicis i una projecció constant cap a la il·lusió actual, cap a la màgia que vull fer… Una petita victòria personal que agrairé sempre a Magia Potagia.
Vídeos del programa:
Arturo de Ascanio
http://www.youtube.com/watch?v=uWRoZeQcdAg
Tahuromagia: Juan Tamariz y Pepe Carrol
http://www.youtube.com/watch?v=-oljkpSRQkQ
http://www.youtube.com/watch?v=4aQVh4zBsP0
http://www.youtube.com/watch?v=K9z1Rn2LYuo
Fins divendres… amb un Nou Apunt Màgic… Aquí… al “Diari d’un Mag”…
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
Digues-me maniàtic, però segueixo creient que la màgia era més màgica i més elegant, no era tan destralera com es fa avui.
Potser ara és, en general, massa estripada …
No sé si imitar tant les maneres dels anglosaxons ha sigut una bona idea…
Hola!
Jo crec que ara, ens mereixeríem, un programa de televisió que recuperés aquell esperit…
M’alegro pel teu comentari !
Fins aviat