Muntanya Russa

Lectura: 4 minuts

Muntanya Russa

… o bé: El procés creatiu (2)

M’he passat tota la setmana acabant de muntar un número, una escena màgica (sí, aquell número del post que comentava aquí, fa unes setmanes:  llegeix aquí ).

Cada vegada tinc més clar que la creació és una de les coses més fantàstiques del món i que em donen més satisfaccions, però a la vegada és molt esgotador mentalment…, perquè ?

Doncs per què, en el moment en que penses que ja ho tens, et deprimeixes i veus que no, i quan no hi veus sortida, te n’adones que hi ha un caminet que ahir no veies i que pots seguir-lo.
També passa, que ho tens tot al cap, i qualsevol canvi, primer el fas dins de la teva ment, i és allí on neix, i on té sentit. Després, fer-lo real esdevé molt senzill si està primer al teu cap.

A vegades penses que tot plegat no té sentit i que no saps perquè persegueixes aquesta utopia i que perquè has de dedicar-hi tant de temps ? Però és en aquell precís moment, en que tornes a animar-te, que veus que el que t’agrada és donar espectacle, entreteniment de veritat i que la única forma és treballar dur, i… que carai!, perquè és com t’ho passes més bé, complicant-te la vida… no saps fer-ho de cap altra manera, t’ha funcionat i llavors, tot és felicitat. Segurament, per altra banda, si no arribessis tant avall a vegades, si no hi hagués moments foscos, no estaries tant feliç quan veus la llum.

És com una muntanya russa… (a que no esperàveu aquesta frase? jeje)
I això que no m’agraden les muntanyes russes !!!
Aquestes paraules, les he escrit en quatre papers a la tauleta de nit, a les 0h32, d’un dimecres on he tornat a animar-me, m’ha arribat directament al cap i ho he hagut d’escriure ràpid, perquè no se m’oblidi… i avui ho transcric aquí, per vosaltres…

Després d’escriure això, dimecres, en una llibreteta de la tauleta de nit…, dijous vaig tornar a tenir un moment baix, a no veure-ho clar…, i divendres em vaig tornar a animar, vaig trobar una solució que encara no m’havia passat pel cap… 
Aquesta nit, un nou número màgic ha nascut… és molt emocionant per mi,… deixeu-me gaudir d’aquest moment únic i irrepetible…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

Juan Tamariz a Lleida!!!

Següent Article

El cinema ens ho devia…

Últims articles de Blog