No t’explico els secrets perquè t’estimo…

/
Lectura: 7 minuts

M’han sorprès… Els mags convivim amb el coneixement, en saber els secrets, molt sovint condemnats a no poder somiar…

L’altre dia, per Sant Jordi, em van sorprendre !!! Que bé !!!

I em van fer immensament feliç !!!

La Cristina em va regalar un llibre que no tenia controlat, us en vaig parlar la setmana passada, el llibre m’està agradant molt, es diu “Engañar a Houdini” de Alex Stone.

Aquesta anècdota personal m’ha fet reflexionar sobre la idea de la felicitat d’un mag quan el sorprenen, comparada amb els espectadors que potser voldrien saber com funciona…

A vegades, penso que parlant d’il·lusionisme, estimar, és no explicar els secrets, no hi ha acte més gran d’amor d’un mag cap a la seva parella, als seus amics o cap al públic que no li expliquin els misteriosos secrets de la màgia.

Ja sé que això, en referència a la parella, és complicat, i que, molt sovint, a vegades, pot semblar que trenca aquell pacte que “ens ho hem d’explicar tot”, però el millor mag és el que aconsegueix il·lusionar a tothom, als més pròxims també… I guardar-se els secrets màgics és la millor manera de preservar la il·lusió als éssers estimats… Ni que costi, és el camí i cal que ens comprenguin…

Tot i així, entenc que hi hagi gent que no vulgui deixar-se sorprendre, que vulgui tenir-ho tot lligat i ben lligat, que vulgui tenir el control. Però des d’aquí, reivindico la ignorància, no la ignorància mal entesa, que seria fruit del desconeixement, el que reivindico és que hi hagi un punt d’atzar, d’un fet imprevisible, d’emoció a la vida…

Clar que algú podria pensar que els mags som obsessius de la mateixa manera, que també ho volem tenir tot sota control, que volem saber tots els enigmes… i potser és veritat, potser som així… Sí… som així…

Els mags ens perdem aquesta part, pel que fa la màgia, en la nostra vida ? Em temo que és el preu que hem de pagar per il·lusionar els altres, hem caigut dins la marmita de l’Obèlix

Però els espectadors, encara podeu decidir, encara és a les vostres mans deixar-vos enganyar per les il·lusions teatrals màgiques…

I llavors, quins al·licients tenim els mags ? Els mags ens il·lusionem ?

El plaer és diferent, et fa feliç crear petits moments únics, il·lusionar els altres, desxifrar, jugar i crear vertaders trencaclosques… Et fa il·lusió ser el Pare Noel i els Reis Mags alhora…

I si t’estimes la màgia, quan veus un espectacle de màgia d’un altre mag, gaudeixes i t’oblides dels secrets… O sigui, una condició primordial per accedir als secrets hauria de ser estimar el nostre art… Estimar, sempre estimar…

És una mica com quan escric els meus textos del “Diari d’un Mag”, que esteu llegint en aquests moments, jo no tinc la sorpresa per saber de què parlaré ni què explicaré, però tinc la il·lusió de qui fa un regal que sorprèn…

Clar que, com podem justificar nosaltres, els mags, i promoure el fet que és millor no saber els secrets, quan som els primers àvids de saber-los tots ? Com podem predicar el contrari ? Som egoistes ? Com podem convèncer algú per què compleixi una regla quan tu no compleixes aquella mateixa regla ?

Em temo que serà una altra de les contradiccions amb què haurem de conviure els mags, però hi ha una o més aviat, diverses raons…

“Un gran poder comporta una gran responsabilitat”… Sí, això és d’Spiderman

És aquesta responsabilitat, la de conservar els secrets perquè no són nostres, són de la comunitat màgica, dels nostres avantpassats, de les noves generacions de mags, som guardians de la il·lusió…

Però qui vulgui traspassar aquesta frontera, qui vulgui saber els secrets, ha de ser conscient que ja mai tornarà a ser com abans, que cal pagar-ne un preu molt alt: la pèrdua de la innocència…

Clar que quan parlo de traspassar la frontera, sembla com si hi hagués un únic secret… i n’hi ha molts, i molt sovint, saber-ne un no provoca que et puguis desil·lusionar amb altres jocs que no saps, a més, els mags tampoc sabem tots els secrets… I els jocs que no sabem són una altra font d’il·lusió per nosaltres…

Però, el que és cert, és que la màgia es basa en principis, i que saber un d’aquests principis et pot fer tatxar tota una fila d’aquesta graella imaginària dels secrets i cada cop fa que il·lusionar-te sigui més difícil…

Il·lusioneu-vos i no perdeu la innocència !!!

Fins divendres, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

David Sousa, demà a La Seca-Espai Brossa !!!

Següent Article

Avui torna “El Mago Pop” a Discovery Max !!!

Últims articles de Blog