Sempre és emocionant anar a una preestrena. Dissabte passat, es respirava aquesta sensació de felicitat, teníem el privilegi de veure una obra nova, que ha vist molt poca gent encara… Les preestrenes màgiques també són molt especials, ja que, a la sala, hi ha mags que conspiren a favor que tot surti bé…
En aquest cas, la preestrena era del nou espectacle d’Enric Magoo, “Pota de cabra 2.0”, presentat al Teatre Principal de Badalona, inclòs dins la programació del Festival Internacional Memorial Li-Chang.
L’optimisme de l’Enric Magoo es percep en tot el que fa, és l’alma mater del Memorial Li-Chang, és un dels mags més consolidats i respectats de l’escena catalana, reconegut internacionalment i té espectacles de màgia diferents, teatrals, originals, que giren constantment per tot Catalunya. I això és un mèrit i una persistència en fer realitat el seu somni màgic, del que hem d’aprendre tots…
M’encanta com arrenca “Pota de cabra 2.0”, quan el mag trenca la quarta paret del teatre, per sorpresa, amb un riure sincer i que ens endinsa en el món d’una màgia teatral molt ben plantejada.
A l’espectacle, Enric Magoo es multiplica en molts personatges, fabula amb els primers jocs de mans que va realitzar quan encara era un bebè, fa la versió gegant del joc de màgia més antic del món. Es nota l’esforç del mag, per fer que la màgia es vegi des de les últimes files del teatre. Juga amb cartes, realitzant una enginyosa versió del clàssic del triler amb dos nens que cooperen a l’escenari, adapta un conte al llenguatge contemporani, posa en suspensió a l’aire, una nena del públic, coloms, ventrilòquia, conills, clàssics de la màgia… Ho sigui, realitza un maridatge clàssic-contemporani, mesclant jocs clàssics, que són la base, que són l’origen de tot, de la bona màgia i ho uneix amb la necessitat d’innovar, com per exemple, jugant amb el llenguatge dels mòbils…
Es tracta d’un espectacle didàctic envers el món de l’il·lusionisme, que segur que introduirà els infants en l’art màgic, afavorint bons hàbits, com el d’anar al teatre per veure l’art de la il·lusió.
En un moment de l’obra, Enric Magoo realitza una de les interpretacions més divertides de la vetllada, que la platea gaudeix molt, quan realitza un encertat i còmic joc amb un mòbil dels espectadors.
Amor per l’art màgic… És l’amor que es percep que té, Enric Magoo. I de cop, te n’adones, en la foscor d’un teatre, que l’art de l’il·lusionisme té aquella capacitat, que penso que no té cap altre art, de fascinar, divertir, fer somiar i que construeix el bonic miratge que en aquell instant, la vida és infinita i som feliços.
En aquell context de preestrena, vaig pensar que per molt que l’il·lusionista sigui experimentat i consolidat, segur que té la mateixa emoció per l’estrena, els mateixos temors i dubtes que interpel·len a tots els artistes, quan tot torna a començar, quan torna a aixecar-se el teló… Imagino que, segurament, tot plegat, ajuda i incentiva a l’il·lusionista a mantenir la mateixa emoció quan realitza un prodigi, com si fos el primer dia, amb la mateixa frescor màgica que aconsegueix fer-nos passar una bona estona i somiar…
Com passa a tots els seus espectacles (podeu llegir altres cròniques del “Diari d’un Mag”, als següents enllaços: “Les Confidències d’un Prestidigitador”, “L’inventor d’il·lusions”…), el somriure contagiós d’Enric Magoo marca el to optimista de l’espectacle, un il·lusionista que, segur que, gràcies a la màgia, aconsegueix mantenir-se jove, en tots els sentits… “Pota de cabra 2.0” és un espectacle de màgia familiar que segur que farà la delícia de tota la família, quan comenci la gira per tot Catalunya… Enhorabona Enric !
Fins divendres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
