Quan ets mag, la primera vegada que vas a la Tele… No te n’oblides mai…

Vulguis que no, és una gran responsabilitat i ho vols fer molt bé…

I perquè és tan important actuar a la tele i fer-ho bé ?

Sembla evident… Doncs perquè queda gravat, perquè és una prova, una petjada de la màgia que saps fer…

Sí, la televisió és un aparador, una carta de presentació i és potser la clau per fer que la teva màgia arribi a molts espectadors.

És una oportunitat que si se sap aprofitar bé, pot donar moltes satisfaccions.

Però cal preparar molt bé la intervenció a la televisió. Cal tenir-ho tot pensat. Cal preparar-ho com si es tractés d’un nou espectacle que només faràs un cop.

Si actues en un magazine en directe, tens la dificultat que no saps que et trobaràs i que no saps com es comportaran amb tu els presentadors, tu has de marcar-los el camí, ells, potser, seran massa curiosos pel que fa la teva màgia i cal saber-los portar allà on tu vols… Ho sigui, tu aniràs a un lloc on no tens la veu cantant i has de ser, per uns moments, el líder… Complicat…

Tampoc saps quina càmera punxarà aquell moment, aquell angle que no vols que es vegi, tot això cal tenir-ho controlat si és possible… Cosa difícil…

Si no actues en directe, hi ha la possibilitat que tallin moments crucials del joc, que no surti tot, que es desvirtuï el teu art… I segurament no hi pots fer gran cosa…

Tot això fa que tot sigui complicat… però vist en positiu és una oportunitat… que sempre cal aprofitar…

Cal dir que els programes de televisió dedicats a l’il·lusionisme, tenen, en principi, un assessor mag que vigila que tot el que surt a pantalla sigui impecable…

Sergi Dalmau

Fa unes setmanes, en Sergi Dalmau, company mag amb molt de talent, del que ja he parlat en algun moment, al “Diari d’un Mag” (Aquí, Aquí i Aquí), va ser entrevistat, a l’Info K de Televisió de Catalunya.

La intervenció del Sergi a la tele va complir el seu objectiu, va saber comunicar, va fer màgia, es van veure imatges d’una de les seves actuacions en un teatre !!! Perfecte !!! Felicitats Sergi !!!

Mireu, mireu…

https://www.youtube.com/watch?v=XaE_rB3pmwU

Mag Gerard

I un dia abans de la intervenció del Sergi, sí, va ser una setmana molt especial per mi, pel que fa a la televisió, la màgia i els amics…

El Mag Gerard va ser entrevistat en directe al programa Divendres de TV3.

Segurament va ser per ell, la primera gran tele, en directe, en un programa  de  gran audiència i això és molt important…

Va fer una intervenció preparadíssima, que demostra que si es fan les coses bé el resultat s’ho val, va fer màgia tot presentant el seu nou llibre “100 Jocs de Màgia per deixar-los bocabadats”, en vaig parlar l’altre dia, del llibre, aquí, al “Diari d’un Mag”…

Mireu, mireu, el Mag Gerard al Divendres de TV3… És tan didàctic i tan màgic !!! La seva intervenció és un clar exemple de com es fa màgia per televisió !!! Excel·lent !!! Felicitats Gerard !

Vídeo Mag Gerard Divendres TV3

També va aparèixer al programa Divendres, dilluns passat, seguint fent pedagogia màgica. Pel que fa a l’ambient al plató amb els presentadors Xavi Coral i Ana Boadas, el Mag Gerard sap crear un clima perfecte de diversió, joc i entreteniment, ideal per fer màgia per televisió de la millor manera possible.

Aquest article d’avui és molt personal, és el que passa quan escrius el “Diari d’un Mag”… Així doncs, ara el faré encara més personal… Jo també vaig tenir una experiència televisiva…

Daniel Arbonés

I sí, me’n recordaré sempre… Era en un magazine de tarda que es feia a BTV…

Es deia La Tarda, el presentava Elisenda Roca i Adam Martín, hi havia convidats, col·laboradors… Vam estar una estona en el backstage parlant amb altres persones que hi intervindrien, fent màgia, assajant, compartint nervis i moments previs, en aquella antesala que et conduïa cap al directe, cap als misteris del plató…

Aquells minuts previs abans de sortir en directe, van ser divertits, vam conèixer uns patinadors molt amables (que uns dies més tard em trobaria per casualitat asseguts al meu costat en un teatre), un col·laborador que parlava de cinema, vam aprendre molt d’aquella situació nova, ens vam sentir molt a gust…

Recordo que vaig dir la frase que sempre havia volgut dir a la tele: “Ensenya la carta a la càmera!”.

Recordo que vam tenir menys minuts dels previstos, ja que era l’última intervenció del programa i vulguis que no, sempre s’arrosseguen minuts de retard. Recordo que vaig accelerar i que vaig acabar just al minut que ens havien dit, amb el regidor marcant el temps… Tot molt frenètic i molt emocionant… Va sortir molt bé i m’ho vaig passar fantàsticament bé, que és el que en el fons importa…

Una experiència memorable i satisfacció personal per haver-ho fet correctament, per haver complert amb els temps i amb les expectatives d’aquella oportunitat que ens havien donat… Agraït sempre als que em van donar aquella primera tele i que em van ajudar molt…

Mireu, articles, que ara ja són vintage, que vaig fer en aquell moment… Aquí i Aquí

Adrenalina pura, màgia a la tele, la màgia de la tele… Somnis que es fan realitat…

Si no l’heu vist mai, perquè us heu incorporat al “Diari d’un Mag” fa poc o bé hi éreu i us faria gràcia tornar-ho a veure… Mireu, mireu, és un record fantàstic… Quan la tele no era panoràmica… 🙂

https://www.youtube.com/watch?v=Zt5lu6jTS8g

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí al “Diari d’un Mag”…

daniel.cat

www.magia.cat

www.twitter.com/offmagia

www.facebook.com/offmagia