Hi ha coses del passat que recordes i no saps ben bé perquè. Amb l’Uri Geller em passa això, recordo estar a casa la meva tieta i quan l’Uri Geller diu “Aneu a buscar els aparells que teniu espatllats i amb la ment tots s’arreglaran…”, ella va anar a buscar un rellotge vell i una cassola amb el mànec trencat perquè el xarlatà de la tele li arreglés amb la ment…
Aquelles primeres imatges de tele aquí varen ser amb el José Maria Iñigo al programa "Directísimo", arreu del món van reproduir-se de forma similar, l’Uri Geller va esdevenir d’aquesta manera un fenomen de masses. A la pel·lícula on apareixen Santiago Segura i El Gran Wyoming, "Muertos de Risa", l’Uri Geller i el mateix Iñigo van reproduir aquella mítica escena fa pocs anys.
És mítica, i com a argúcia publicitària funciona, però el ‘cuento’ del que ha viscut des de llavors l’Uri no em sembla gents ètic i una mica poca solta, el problema de tot és vendre-ho com a real.
Aquesta setmana he estat aprofundint en l'estudi de com doblegar una cullereta… sí, ja sóc com l'Uri!, i no ha fet falta que uns alienígenes em concedissin aquest do(ell assegura que sí). En el fons és un joc que hagués passat desapercebut…
No us quedi cap dubte, el joc de les culleretes doblegades no és gràcies al poder mental del tipus aquest, és un joc de màgia, que no és lícit fer creure que és real.
I em direu: els mags, quan fem màgia ho venem com a real, i us diré: sí, però en el context de l’actuació, de l’escenari, del pacte no parlat entre públic i espectadors, de que es tracta d’una il·lusió, i que els espectadors, tot i saber que hi ha alguna trampa, accepten de jugar-hi.
M’agrada quan els mentalistes (mags que es dediquen a fer jocs que simulen efectes paranormals) són honestos, i deixen clar el seu personatge i no enreden a la gent fent-los-hi creure que tenen un poder de veritat. I no m’agrada quan el David Blaine en un dels seus shows televisius, fa creure que es connecta amb el més enllà, amb un difunt que és familiar d’un espectador a qui li fa el joc, per endevinar qui sap què!!!, això m’indigna!, és jugar amb la gent apuntant al punt més dèbil.
L’Uri “demostrava” els seus poders, tal com feien els sacerdots de l’antic Egipte, mitjançant jocs de mans.
Llegeixo coses d’ell i resulta que explica que quan era petit (com si fos l’Obelix), va veure una llum, que relaciona amb extraterrestres i després, menjant sopa se li va doblegar la primera cullera!! Un guió pensat per reforçar el seu mite.
Ara l’Uri Geller és mooolt ric, ell diu que és gràcies als diners que va guanyar quan es dedicava a fer de radiestesista i buscava aigua amb els seus poders mentals, viu a Gran Bretanya, escriu llibres, col·labora amb art, fa alguna excentricitat per sortir a la premsa: una cotxe cobert amb tot de culleres torçades (totes fruit de la seva ment superpoderosa, sí, clar…!), un reality show (The Successor) on busca el nou Uri Geller…
Quan l’entrevisten, ja no fa tant allò de les culleretes per la tele, ara ja no li cal demostrar res, el personatge ha superat la cosa mítica de les culleretes, que no en tenen cap culpa…
Fins la setmana que ve… però seguiu llegint…
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat
Més coses…
I perquè he parlat avui de l’Uri Geller ?, doncs, perquè vaig veure al programa La Tarda de BTV, a la secció de TV, que l'esmentaven, quan parlaven dels programes de l’Iñigo.
Em passen pel cap més coses sobre el tema, alguna foto divertida que vull mostrar-vos… llegiu la continuació de l'article…
– A l'il·lustració podeu veure l'Uri Geller fent de model publicitari, una de les moltes fotos que he trobat amb el seu amiguet en M.Jackson, i dues vinyetes d'un còmic de Daredevil on renega obertament de la seva condició de mag i afirma que te poders mentals.
– Quina és la part positiva d’això ? (si és que n’hi ha alguna): per una banda prova que amb un joc de tot a 100 es pot tenir èxit (i no vull entrar ara sobre què és tenir èxit…). El joc de les culleretes seria un joc més, vulgar, i que segurament no hauria estat tant re-versionat pels mags, sense l’Uri Geller, que va vendre-ho com alguna cosa més.
– Sento desmitificar-ho (ara que hi penso, no desmitifico el joc, desmunto el personatge), però diguéssim que no és jugar net pels mags, que una persona utilitzi la màgia per demostrar uns suposats poders sobrenaturals, l’Uri s’ho ha buscat això de que molts mags el critiquem (un mag d’Estats Units el va pescar en directe en un Late Night fa uns anys). Perquè un mag fa jocs de mans i no és més especial que algú altre, no ha estat assenyalat per un ésser diví(o aliens) per poder fer màgia, en canvi l’Uri jugava a ser més, amb una argúcia tramposa.
– L’Uri fa trampa. Estic d'acord en això de jugar amb la realitat per reforçar la il·lusió, però cal delimitar molt bé les fronteres, per evitar comportaments pseudo-espirituals reforçats a base de jocs de mans.
– Va saber aprofitar molt bé aquella regla de la màgia: No hi ha jocs bons ni dolents, només mags que saben o no saben presentar-los. Tot i que, tal com jo ho veig, en el seu cas saber-ho presentar no te connotacions positives…
Ara sí, fins la setmana que ve…
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat
