Fa unes setmanes vaig començar explicant com havia preparat la meva intervenció televisiva a l’Scènik. Si no l’has llegit encara, llegeix l’anterior article, al següent enllaç, i continua amb el text que segueix…
Abans que te’n parli, mira el tràiler… I si vols veure la secció completa, trobaràs el vídeo sencer, al final d’aquest article…
https://www.youtube.com/watch?v=vCpKfpHyEc4
Una de les coses que tot creador ha de tenir clar, és que estàs sol, et poden ajudar, però la decisió última és teva i com sempre un gran poder comporta una gran responsabilitat…
Tal com vaig explicar l’altre dia, havia assajat fins diumenge 3 jocs, i 2 d’ells no em convencien… Per alguna raó tècnica, no ho veia… I això aniria en detriment de la meva intervenció televisiva…
Dilluns al matí, m’aixeco, dutxa… A la dutxa les idees, molt sovint flueixen… Vaig pensar en les paraules que havia llegit al llibre de Jandro… En aquell capítol on explica que les coses acaben sortint, que ell té una secció de màgia a El Hormiguero i que a més té un càrrec important dins el programa… Ell diu que amb la seva agenda tan plena, hi ha moments que fins a l’últim moment, encara li falta alguna cosa per la seva intervenció… I que al final… Com ell diu “siempre sale…”.
Fins a l’últim dia no has de tenir por de canviar d’idea. Pot ser esgotador però val la pena, ja que l’objectiu és el resultat final. Tot suma…
Doncs, dilluns al matí, a la dutxa, després d’haver-me anat esgotat a dormir la nit anterior… Vaig pensar que sortiria… No sabia com però resoldria els dos problemes que tenia… A vegades cal ser analític… Saps el temps que tens, saps el que et falta… Em faltava resoldre dos jocs que no veia… Vaig aprofitar el dia… Anant cap a la feina ja tenia una primera solució… A migdia ja se m’havia acudit que més podia fer… A la tarda-nit, vaig enviar vídeos que s’emetrien durant la meva intervenció, als del programa, assajar el nou guió gravant-me, imprimir Tour Eiffel i dibuixos de Cubs de Rubik per la bossa. Dormir…
L’endemà, feina tot el dia i cap a la tele…
Els jocs, el de la poma se m’havia acudit fa uns mesos. Gràcies al programa, he pensat un mínim guió i li he posat nom, l’efecte l’he batejat “Newton”. Es basa en un efecte clàssic, en faig una versió, però la versió que vaig fer a la tele és inèdita. El joc del Cub de Rubik el faig així al meu espectacle, amb aquesta presentació. Els dibuixos de Cubs de Rubik a la bossa, va ser una idea que vaig tenir dilluns… També genuïna meva. Ja que em funcionava amb el guió, parlava de dibuixos i els dibuixos incidirien en els objectes. De les idees que estic més satisfet, i que, penso, és ideal per la presentació d’aquest joc a televisió. El joc, ja el tenia assajat de fa mesos, el faig a l’espectacle. Per tant, els recursos que tens t’ajuden en anar de pressa per complir un termini… Els daus que apareixen, els feia fa molts anys, un recurs d’aquests amagats al fons de la ment, que vaig buscar dins d’una capsa perduda i que vaig agrair tenir-ne alguns que encara no havia estrenat…
Al final, la rutina, segons el meu gust, em va quedar rodona. Tots els objectes adquirien una relació entre ells mentre apareixien a pantalla. Tot lligat, nexes que em permetien seguir un fil connectat, tot connectat, tal com m’agrada… De fet, la clau és que em sembli rodó a mi per poder-ho fer bé. Així, va quedar tot molt orgànic…
Pel que fa als nervis, dimarts a la tarda estava molt nerviós. Però quan vaig entrar al plató, com que tot van ser facilitats, els nervis van desaparèixer de cop i ho vaig gaudir molt. M’ho vaig passar molt bé perquè ho tenia tot preparat, perquè havia viscut el procés creatiu a fons…
La conclusió és que he après molt. I que he adquirit eines per les pròximes ocasions. Tot es basa en treballar i en aprofitar les oportunitats, els moments, que potser mai tornaran i que cal sempre agafar al vol…
https://www.youtube.com/watch?v=MUbVrsl6FCg
Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
