Cartell artístic del film El Náufrago, protagonitzat per Tom Hanks. Autor del Cartell: Desconegut
Segons el diccionari, la tercera accepció del mot Resiliència és:
3 PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Sempre explico que vaig esperar a comprar les cartes per fer el joc de triler gegant, fins que no vaig tenir clara una primera rutina i els primers passis que podia fer. Després, un cop comprat el material, vaig passar-me molt temps assajant i variant la rutina màgica, fins que un dia la vaig presentar per primera vegada davant un públic amb poca gent. Va passar anys… Vaig tenir paciència fins a esperar el moment oportú… Potser això s’assembla a la resiliència (tot i el risc segurament era subjectiu, en aquest cas)… El moment oportú per comprar, el moment oportú per pensar, el moment oportú per mostrar… Perquè segurament hi ha un moment oportú per tot…
Clar que en un món on guanya la immediatesa, en el que no ens conformem en veure un únic capítol d’una sèrie i esperar una mica a veure el següent, esperar que la maduresa de la resiliència ens marqui el compàs de la vida, és difícil…
En un món on els matisos a vegades no s’entenen i en el que tot se simplifica, és difícil…
Aquests dies reconec que estic preocupat. Sembla que hi ha la percepció generalitzada que el virus s’ha acabat. La barreja de les ganes (comprensibles) de sortir de casa, la revitalització de l’economia i la impaciència guanyen enfront del risc de rebrot i de tot el que implica… Ja no es parla de les aplicacions per fer seguiment de casos, ni dels testos generalitzats (que sí que es fan a futbolistes). Aquestes mesures, penso, donarien més confiança… Estic parlant des de Barcelona, on jo noto molt risc, al veure tanta gent, de cop, pels carrers…
I parlant de futbol, es prioritza el futbol com a catalitzador del lleure i no es dóna prou suport als teatres… Tot plegat una simplificació…
Això del risc de rebrot, no ho dic jo… Àlex Arena, que treballa en el model matemàtic de la pandèmia va fer unes declaracions, la setmana passada, a l’entrevista, a RAC1, que no ens haurien de deixar indiferents…
Sembla com si ara interessés passar pantalla ràpid, oblidar els morts que s’han reduït a números, les escenes tristes que molts, per sort, no hem viscut en directe, però que el personal dels hospitals (que ho han donat tot) expliquen amb esglai… Sembla com si ara calgués seguir de pressa, que ara toca fer vacances i anar a la platja! (això últim, suposo que queda clar que és ironia)
Tinc la sensació que ara ens fan sortir al carrer i si acabem en llits d’UCI, no li importarà a qui mou els fils… Sospito que el fet que ara ens deixin sortir és perquè els llits d’hospital es van alliberant, no perquè sigui més segur sortir… Per tant, som com titelles en mans de titellaires a qui els hi serà igual si els fils se’ns trenquen…
No me’n refio, en general, de per on ens porten…
Per tant, tal com ho veig, crec que és el moment de seguir cuidant-nos, de ser pràctics, de no córrer riscos, si no ho veiem clar… D’estar molt atents i actuar segons el que ens dicti la nostra consciència… És temps de prendre consciència de nosaltres mateixos, més que mai… De fer resiliència, com ens sigui possible i com la nostra realitat ens deixi ser-ho…
I tot això ho dic des de la meva posició súper còmode i privilegiada, fent teletreball… Segur que és més fàcil fer resiliència així… M’agradaria projectar un idíl·lic desconfinament etern, lent, fins que tinguéssim una vacuna… Ja sé que l’economia s’ha de tornar a fer funcionar i que hi ha qui ho passa molt malament en aquest sentit… Però veig molta precipitació forçada… Moltes ganes de festa quan hi ha hagut tanta tristesa, fa quatre dies…
Per tant, hem de tenir clar, que ara, com sempre, ens hi va la vida, en tots els sentits… Cuida’t…
I pel que fa a la màgia què ?
Doncs la meva resiliència vital consisteix a crear i aprendre nous jocs, recuperar llibres que fa temps que no obro, escriure nous espectacles (molts, ja us ho dic, cada dia, cada setmana surt alguna novetat de la meva ment inquieta)… Jugar fent màgia, en definitiva…
Per quan vinguin temps millors, ara, per mi, és temps de cultivar-me, temps de fer bossa, esperant millors moments on recollirem els fruits, mostrant-ho al públic…
Conscient que quan vinguin temps millors, per responsabilitat, personalment penso que haurien d’anar primers els que viuen exclusivament del nostre art i els altres, els que tenim la sort, de moment, de tenir ingressos fixos des d’altres àmbits, segurament, hauríem d’actuar més enllà en el temps… Això ho sento així, avui…
Una perspectiva, un horitzó llunyà, potser massa llunyà pel meu gust, tal com ho veig ara, però que segurament, aquest serà el camí…
Per tant, ara és temps de resiliència, de sobreviure creativament, d’explorar nous camins, d’escriure, aprendre nova màgia, sobreviure a aquests temps que ens ha tocat viure de la manera més feliç possible i desitjar que el futur, esperem que no molt llunyà, ens permeti seguir fent actuacions dalt dels escenaris, petits, grans o mitjans…
Demà publicaré un nou article al “Diari d’un Mag”… El titular seria: “Com, unes imatges que vaig gravar fa un temps, van ser emeses, fa unes setmanes, per TV3!”
Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
