(Roma)

Lectura: 3 minuts

(Roma)
Itàlia Cartes
Plou…
Aquesta setmana santa vam anar a Roma…
Pluja, trons, fred, vent, una tenda de màgia sempre tancada, un taxista que ens pren el pèl, retard de dos hores en l’avió de tornada, ens regategen en la beguda que ens donen per compensar el retard, full de reclamació, … I un cop aquí: a les tantes un taxista ‘camicaze’ (que deu veure moltes carreres de formula 1) ens torna sans i estalvis a casa, bé uns carrers més avall (ja que s’equivoca)… buf…, respiro…
Puc omplir un full de reclamació per que hagués fet més bon temps ? Ah!, vam veure a la tele de l’hotel, un meteoròleg que era un militar, un coronel, amb les seves medalles…, deu ser per això que va fer mal temps… (és un acudit)… i perquè va ploure a Roma i no plou aquí ? (que sí que fa falta…), a qui puc reclamar ? (és una pregunta retòrica)

… Surt el sol
Mirem les fotos, i son molt maques !!! i me n’adono que no tot van ser desastres… Els núvols van fer que tot plegat semblés molt bucòlic, mireu-les al fotolog de la Cristina: Aquí. I moltes coses bones…, sí, vam veure exposicions, turisme interior, que segurament no haguéssim vist, vam menjar molt bé: pizzes, supli, olives ascolanes i mozzarella, que espero que no estigui contaminada… (és un acudit)

I l’últim dia va fer sol… Vam descobrir que existien molts tipus diferents de cartes a Itàlia, en vam comprar unes quantes, les que ens van semblar més boniques… el senyor de la botiga, molt simpàtic, ens va ensenyar un catàleg amb mostres de les cartes, la foto que encapçala aquest text la vam fer a l’aparador de la botiga… Ah!, amb italià, les cartes de jugar es diuen: “carte da gioco”, és divertida la sonoritat de l’italià, sí, m’agrada perquè mig s’entén i és com una cantarella optimista.

Us ho dic de veritat, aquell descobriment, de les cartes, va ser màgic… i és que, la vida és màgica, només cal mirar-la des del prisma adequat…

I al tornar aquí…, més coses a destacar:

Ja sé, quan canvio de tema potser hauria de fer un post nou…, però tot el que ve a continuació també m’ha passat aquesta setmana, ha d’anar aquí… a més, a vegades penso que només em llegeixo jo…, per tant…, tant és si canvio o no de post, qui hagi començat, segurament a aquestes altures ja haurà deixat de llegir (és una tonteria meva de dilluns)

Desaparició del Burro Català
Divendres
Divendres a la nit, gala del català de l’any, veig dos moments de l’actuació del Màgic Andreu i el Mag Lari, fent màgia junts…, Reconec que m’ho vaig passar bé veient com feien màgia tots dos a l’hora, molt ocurrents, molt divertits amb les autoritats i assistents de platea, el president, etc…
Al final van fer desaparèixer un burro català, sí, la desaparició d’un elefant ha sigut un clàssic en màgia (veure l’especial que vaig dedicar-hi fa unes setmanes, aquí), en Lari i l’Andreu van fer desaparèixer un burro!
Em va agradar i vaig pensar que potser això serà l’inici, i molt aviat veurem més grans il·lusions d’aquest tipus… Aquí no s’havia fet mai per televisió, i mereixeria que se n’hagués fet més ressò…

Dissabte
Nada X Aquí: Sí, ho anuncien com una nova temporada…, i jo tinc una teoria…, crec que la temporada passada va ser retallada, ja vaig comentar aquí que els primers capítols duraven més d’una hora, i de cop van reduir-los dràsticament…, Doncs crec que els hi va sobrar molt metratge i que ara, han fet més capítols amb les restes…, ben vingudes siguin (és la meva teoria…).

Més coses…
Sí, m’he assabentat de més coses…
– El Sergi Buka actua cada diumenge al TNC, el seu espectacle: "Umbra".
– El Mag Lari ha gravat un especial de màgia per TV3, i no se sap quan s’emetrà…
– Al Juliol, el Mag Lari, representarà durant 3 setmanes l’espectacle “Secrets” a Barcelona, al teatre Tívoli. Que bé!!, tinc moltes ganes de veure’l !
– Divendres dia 4, s’estrena la pel·lícula “El ultimo gran mago” (com sempre, li han posat un altre títol que no té res a veure amb l’original), fa unes setmanes vaig parlar-ne (aquí), es tracta de "Death Defying Acts", mireu, el tràiler en castellà:

Ara sí, ja se, avui molt llarg, tenia moltes coses per dir…, entenc que no hagueu arribat fins aquí i us felicito si hi heu arribat, quina paciència!!!!! La setmana que ve, prometo que potser serà … encara més llarg… o no…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

Petits tresors fugissers…

Següent Article

Tots som Houdini

Últims articles de Blog

Espots Màgics

Els espots publicitaris molt sovint tenen com a font d’inspiració l’art màgic. A continuació una petita