“Secretillos”

No m’’agraden els “secretillos”, ja sé que penseu…, i teniu raó*, pel fet de ser mag m’haurien d’agradar els secrets perquè la màgia, en el fons existeix, té raó de ser, perquè existeixen secrets.
Però no m’estic referint a aquest tipus de secrets.
L’’altre dia vaig anar a sopar a un restaurant “pijo”, sí, sí, d’aquells que recullen les molles de pa amb una espàtula de plata, d’aquells que et canvien els coberts cada cop que canvies de plat, d’aquells que vigilen si t’has acabat el pa, per donar-te’n un altre de seguida (això m’estressa), d’’aquells que els plats tenen noms quilomètrics (amb més número de paraules que ingredients reals en el plat).
Vaig menjar molt bé.
Aquests llocs em produeixen urticària perquè tot son “secretillos”, tot sembla encobert d’una aurèola fictícia, “fetge d’ànec amb salsa plim, amb fruites del bosc”, molt bo però hi havia 2 mores!, mireu: f r u i t e s d e l b o s c és més llarg que 2 mores. Per tant el secret del plat és que no hi ha fruites del bosc, és que hi ha 2 mores. Per tant és un plat gens sincer (si és que un plat de menjar pot ser-ho), millor hagués estat: “fetge d’ànec amb 2 mores”. Esnobisme i la gran tonteria d’aquest món.
Altres mostres de “secretillos” que no m’agraden, son els xiuxiuejos en una taula on hi ha molta gent, sí!, que hi hagi 2 o 3 persones parlant de secrets, de coses que només saben ells, de bromes pròpies, en veu alta, cridant, durant tota l’estona, mentre tots els altres no saben de què va (tot i que no els interessi, els hi sigui igual), això és excloent i de mala educació.
No entenc tampoc com un mag com el Copperfield va fer allò de la Schiffer ?, hi havia algun “secretillo” en aquella relació de conte de fades? o potser sí que eren nòvios i no era cap muntatge…?
Poca sinceritat, mala educació, mentides, “secretillos” negatius.
En canvi la màgia és sana…, sí, els secrets de la màgia tenen un objectiu positiu: fer somiar la gent. I els secrets negatius només ens deixen un mal sabor de boca (tot i ser el menjar tan bo), un veritable malson.

La setmana que ve parlarem d’un mag “normal” (si és que n’hi ha algun…)…, d’un que no és de Las Vegas i que no va fer desaparèixer l’estàtua de la llibertat…

* expressió feta famosa a la sèrie de televisió “magnum”.