Fa un any vaig parlar del Taronger Fantàstic d’en Robert-Houdin, arrel de l’estrena de la pel·lícula: “El Ilusionista”.
I vaig explicar com era l’actuació original que oferia en Robert-Houdin. El seu taronger era un autòmat on creixien taronges, les papallones… (mireu el text aquí)
A la peli, hi havia un joc inspirat amb el Taronger Fantàstic, però com que s’utilitzaven efectes digitals, no s’acabava de veure com havia realitzat en Robert-Houdin el prodigi, i el text del seu llibre tampoc era tant explícit com per ser aclaridor…
L’altre dia, buscant vídeos pel youtube, vaig trobar aquesta joia, presentada pel britànic Paul Daniels, fent el joc del taronger, utilitzant un autòmat, m’imagino que una reproducció, molt similar al d’en Robert-Houdin:
Realment espectacular l'autòmat, una recreació, penso, bastant fidel, i si penses que això va ser concebut al segle XIX, veus clarament, el perquè en Robert-Houdin és considerat un geni.
M'encanta quan apareixen les papallones…, és la perfecta fusió entre la mecànica de l'autòmat i la poesia de la màgia. Tot i així, tota la rutina, difereix una mica de la que presentava en R-H, ja que sembla ser, que no el feia amb un anell, i hi entraven en joc altres elements: una llimona, un ou, el mocador era prestat i era el que viatjava… Evidentment, aquesta versió d'en Paul, s'ha tornat a adaptar als nostres temps, conservant-ne l'esperit original…
He llegit al llibre “Hiding the Elephant” de Jim Steinmeyer (del que us vaig parlar la setmana passada), en el capítol sobre Robert-Houdin, que ja existien jocs amb fruita, amb mocadors, arbres autòmats… abans que en R-H l’incorporés, que ell va afegir-hi les papallones i va aconseguir construir una rutina ben acabada. En argot màgic una rutina seria un conjunt de jocs ben estructurats, amb un fil conductor…
Mireu que en diu en Jim:
“Més de cent anys abans de que en Robert-Houdin aparegués, els mags havien mostrat arbres autòmats que, a través d’una combinació de rellotgeria, aire comprimit, o tracció amb cordes, donaven la impressió de floració o el cultiu de fruita.
Durant cent anys els mags havien ofert jocs de mans amb ous o llimones, o destruir un mocador deixat, per fer-lo aparèixer en una ubicació sorprenent. Aparells mecànics o jocs de mans: aquests foren les dos categories bàsiques dels secrets dels mags de l’època Victoriana.
Robert-Houdin va millorar el mecanisme dels arbres, va afegir-hi les papallones, i va elaborar una bonica rutina amb el mocador, l’ou i la llimona, però el vertader “invent” del seu Meravellós Taronger va ser la combinació de jocs de mans i la maquinària secreta en una perfecta fantasia, difuminant deliberadament les seves tècniques de manera que una inicia la rutina i l’altra la finalitza.” Traduït de l’anglès, de la pàgina 140. Hiding the Elephant. Jim Steinmeyer.
Aquest és el secret, el que dóna vertader valor a la màgia son les rutines ben elaborades, treballades, més que els jocs mostrats individualment, personalment sempre intento crear un conjunt d'efectes homogeni, i sempre ho recomano. És important, i alhora gratificant treballar constantment les rutines de màgia. Fins i tot quan sembla que ja estant acabades, segur que es poden millorar, fins a la sacietat…
Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat
Mireu el tros de peli de “El Ilusionista” i la seva “màgia” virtual. Compareu-lo amb el vídeo anterior…:
