Aquest cap de setmana he vist la pel·lícula “The Prestige”.
Tot seguit, pinzellades/reflexions sobre màgia, que destaco del film.
UN CONSELL: SI NO HEU VIST LA PEL·LÍCULA I VOLEU ANAR-LA A VEURE SENSE SABER-NE RES, PER GAUDIR-NE MÉS, NO SEGUIU LLEGINT …:
La Pel·lícula:
– L’únic que no m’agrada és el títol que li han posat aquí: “El Truco Final”. Als mags ens agrada més parlar d’il·lusions, de jocs, d’efectes enlloc que de trucs… A part d’aquest petit detall de la versió d’aquí, la pel·lícula m’ha agradat molt.
– A la pel·lícula de Nolan res és el que sembla, com si tota la pel·lícula fos un genial espectacle d'il·lusionisme.
– El film acaba convertint-se en una vertadera lliçó de màgia, de perquè no s’ha d’explicar un secret, de la importància dels detalls en un efecte, de que sense una bona presentació un joc no produeix la mateixa sensació màgica…
Els Mags:
– Son importants les llibretes on els mags apuntem els Secrets (jo ho faig).
– La rivalitat entre mags, el ser millor que els altres, la passió malaltissa per la màgia que desprèn el film, la obsessió. Penso que molts dels avenços que hi ha en màgia son deguts a aquesta insaciable necessitat de superar-se o de superioritat sobre els altres. Això també passa en altres àmbits segurament…
– El buscar incansablement aquell secret, després d'un altre, mai en tenim prou. Sí, un altre cop la mateixa obsessió… La màgia és una vocació obsessiva ? … Sí.
– La innocència dels mags. A vegades, és més fàcil enganyar un mag….
Els Efectes:
– El perillosíssim joc de la bala.
– El (perillós també) tanc d’aigua que ens recorda aquelles il·lusions d’en Houdini.
– La tele-transportació, nucli d’aquesta pel·lícula, és un clàssic en màgia, ja sigui en màgia de prop, com en màgia d’escenari o de grans il·lusions de tots els temps.
La Tele-Transportació:
I per acabar, mireu aquest vídeo del japonès Cyril Takayama, mag que fa un temps que he descobert. Evidentment, al youtube, vertader arxiu de vídeo mundial, he trobat les imatges que us volia mostrar avui.
Estigueu molt atents fins al final, te molt a veure amb “The Prestige”, és màgia en estat pur:
Aquest joc, reconec que quan el vaig veure, vaig pensar que m’agradaria fer-lo algun dia (ara que hi penso, vaig fer alguna cosa semblant un cop no ?).
Penso que no és dolent marcar-se objectius impossibles…, d’això és tracta, fer màgia és això no ?
Amb aquestes paraules torno a començar aquestes reflexions per fascicles setmanals…
Pàgina de la pel·lícula: http://theprestige.movies.go.com/
