Quan fas màgia als nens ja ho saps… tots volen ajudar, tots volen sortir… És molt agraït ja que això no passa quan els espectadors ja son grans.
Ni que tampoc vulguin sortir del tot, els nens, a vegades ho fan perquè veuen que tots els altres volen col·laborar…
L’altre dia a l’Hora del Conte de Castellbisbal, un nen va alçar el dit i el vaig fer sortir, li vaig preguntar com es deia (era molt petit i no va contestar), i llavors es va tornar a assentar de seguida…, va ser la col·laboració més curta que he tingut mai, però va ser encantador…
M’agrada parlar als nens com si fossin grans, per això l’altre dia els hi vaig dir, quan ja era l’últim que sortiria a ajudar, que s’assentessin tots, que qui estigués aixecat no tindria opció, i que no tots sortirien, que només un seria l’escollit, que la vida és així…
I en aquell moment vaig tenir la sensació que ho van entendre i van callar tots, esperant tenir sort… Tot plegat una metàfora de la vida…
Fins diumenge…
Daniel
www.magia.cat
