Fa unes setmanes vaig tenir la sort de poder fer màgia. Sí, sempre és una sort poder fer feliços els altres, principal objectiu d’aquesta aventura…
Va ser un dia molt especial perquè em van convidar a la classe de la meva neboda de 5 anys, per fer de mag. Tot plegat va fer que fos un dia molt especial.
Fer màgia infantil, pels il·lusionistes, molt sovint té una dificultat afegida, ja que fer màgia a nens, comporta fer màgia a personetes que entenen que la màgia és un fet normal i no és especial que un mocador canviï de color, ja que ets mag, si ets mag, és normal que facis prodigis. Per tant no té cap mèrit des del seu punt de vista…
Si un espectador, quan és adult, viatja al seu nen interior (com ens recordava, al seu espectacle, Juan Tamariz, fa uns dies). Quan un espectador és un infant, percep la màgia i la viu d’una altra manera. Quin contrasentit no ?
O sigui, has de fer un espectacle diferent. Has de jugar, que és el seu estadi natural a aquesta edat… I perquè no ho és a la nostra ?. És potser de les especialitats màgiques en què més té sentit el concepte “joc”. Has de fer que el joc de mans sigui, principalment, lúdic i que, quasi l’únic important, sigui el camí. Això ho vaig aprendre fa molt temps quan vaig llegir-ho al llibre de l’il·lusionista nord-americà Silly Billy, que és un dels mestres en aquesta especialitat.
Al contrari dels que creuen que és difícil fer màgia per nens, altres col·legues no s’ho preparen, veuen aquesta especialitat màgica com una faceta menor, fan quatre jocs, suposadament infantils i creuen que ja fan màgia adaptada a aquesta edat… Amics… Això no funciona així…
Sospito que cal donar més importància a la presentació que a la manipulació o a la complexitat de la màgia que presentem. Ja que em temo que als nens, els hi és bastant igual si fem aquell passi que hem assajat durant 10 anys !
Crec que és clau, sempre, transmetre passió, un altre cop referència al gran Juan Tamariz… Això és vàlid per qualsevol dels espectacles que fem, dirigit a qualsevol edat…
Una de les coses que més m’agraden en aquest tipus d’espectacle, és aconseguir que els nens participin, i que ho facin tots, que es creï una permanent sensació que el mag s’equivoca, que la màgia no funciona, que es produeixen distorsions que provoquin la hilaritat dels nostres petits espectadors, cal jugar al seu nivell, cal ser generós i no tenir ego. Ja que el que importa és l’èxit, la repercussió en el nostre petit públic.
En el meu cas, jo sóc un obsessiu de la preparació, potser extrema, però així em sento segur… Tinc un guió escrit, he assajat, he pensat l’espectacle, l’estructura, tinc un objectiu, una idea, que podrà ser més o menys simple en aquest cas, però si l’espectacle funciona, és perquè tot, absolutament tot està previst… Evidentment que improviso, i els petits espectadors també, però els espectacles són una realitat perquè hi ha una base sòlida.
Aquell divendres m’ho vaig passar molt bé. És en aquestes ocasions, en el que te n’adones, que té sentit el que fem. Vaig fer, el que podria denominar, la versió infantil de OFF MÀGIA, en aquest cas, un espectacle fet a mida per ensenyar a imaginar. La meva idea és que aquesta versió de l’espectacle sigui una introducció al món de l’il·lusionisme. Donat que a aquestes edats els infants aprenen, perquè no preparar-los per ser espectadors d’una actuació ? Sí ! Aprendre a fer d’espectadors. A jugar amb la imaginació en el nostre món real.
Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
