Aquesta setmana santa hem anat a Copenhaguen.
Aquest és el segon article d’aquesta sèrie de 3 sota el títol de:
La Sirenita, un parc del segle XIX, un hotel modernillo i un space-invader…
Copenhaguen: 2ª Part (de 3)
El Tivoli
És un parc datraccions al mig de la ciutat…, data de lany 1843, i tota la illuminació és de bombetes, no hi ha llums de neó. És un casament entre un passat decadent i un present actual (hi ha una muntanya russa tipus Dragon Khan però més petita). També hi ha sales de concerts, shi fan actuacions de grups actuals…
Al principi la decadència xoca (acostumats als port aventura i eurodisneys…), després em vaig acostumar i li vaig trobar el seu encant. És com fer un viatge en el temps.
De tant en quan hi ha soldadets de plom (son nens) que fan una desfilada pel parc. Hi ha actuacions selectes: un teatre de la pantomima, que seria com guinyols però amb persones (amb personatges com lArlequín), amb una orquestra de fons (una orquestra de veritat, no una banda sonora), conjunts de música clàssica o jazz que toquen molt bé, i tot és autèntic, rés és de plàstic com estaríem acostumats en els parcs datraccions que coneixem tots.
Diumenge publicaré la tercera part i última daquesta sèrie…
