Aquest cap de setmana passat, vàrem anar a Londres.
Els lectors de la saga Harry Potter saben que les tendes de màgia estant al carreró Diagon i que els Muggles no hi tenen fàcil accés.
Doncs a la vida real, la tenda de màgia on vaig tornar a anar l’altre dia, és com si fos extreta d’una novel·la de fantasia o d’horror potser.
Recordo que en una altra ocasió, el primer cop que vàrem anar-hi, no la trobàvem, teníem l’adreça, sabíem el carrer, però allà on se suposava que hi havia la tenda, no la vèiem, no hi era, fins que vàrem descobrir la seva localització exacta al mig del no res…
Estava amagada, literalment: sota…., en unes galeries molt lletges, en un carreró de l’accés al metro.
Sí, en un lloc gents bonic, al mig de la brossa, en un racó fosc, gents agraït, hi ha una tenda de màgia amagada, a prop de Trafalgar Square.
Aquesta vegada, un cop dins, un venedor poc comunicatiu m’indicà que no tenia el llibre que buscava…, coses que passen, també a les tendes de màgia.
Als aparadors plens de pols de la botiga, hi ha objectes que sembla que fa dècades que hi són, s’hi barregen en un univers caòtic i poc acurat: pallassos de pel·lícula de terror, una mòmia, estàtues vàries, un Paul Daniels de cera(mag televisiu molt famós a Gran Bretanya), esquelets, calaveres, rat-penats, pòsters antics, objectes de màgia, una bandera britànica gran i una petita (¿?, sí, ho heu llegit bé), tot distribuït amb poc sentit de l'espai, un malson pels aparadoristes.
No entenc el perquè d'aquest poc gust estètic… És fruit de deixadesa? o de la meva imaginació?, existeix? A hores d'ara no ho se.
El que sí se és que, tot plegat sembla que hagi sortit del pitjor dels meus malsons…
Per sort, al món, no totes les tendes de màgia són així (n'hi ha de pitjors 🙂
Fins la setmana que ve.
