Aquests dies, la meva activitat màgica és frenètica, m’ho passo molt bé, però treballo molt… Preparo uns quants espectacles en paral·lel, he planificat algunes sessions màgiques a l’Associació de Mags, assajo alguna rutina màgica nova, els articles del “Diari d’un Mag”, penso en la pròxima temporada… Podeu escoltar el podcast de l’entrevista de la setmana passada al “Realitat o Ficció ?” per comprovar el meu estat màgic actual…
Tot i així, segueixo pensant, reflexionant en màgia i el que és més important… Gaudint del nostre art… Si no t’ho passes bé, no té sentit…
Primera reflexió que he apuntat aquesta setmana: Quan estaràs a punt, ho aprofitaràs. Ja sé que no és nou, però ho he pogut comprovar aquests dies… Unes altres anelles xineses que no utilitzava, ara són la meva nova joguina… És curiós, les que utilitzo sempre, van ser les que vaig acabar escollint per l’espectacle… M’hi sentia més còmode, és com si les anelles t’escollissin a tu… Com les varetes màgiques de Harry Potter… En ser anelles xineses, suposo que el misticisme és lògic… I aquestes, van quedar arraconades, potser perquè no complien la seva funció en aquell moment, potser perquè jo no estava preparat per fer-les servir… I la setmana passada, com si fossin noves, les vaig treure del calaix i són meravelloses ! La conclusió és que cada element màgic serveix per a una situació determinada… Seguiré utilitzant les meves anelles de sempre pel meu número d’escena… Però les noves, que estaven perdudes en un calaix, serviran per una altra situació màgica que m’estic inventant, aquests dies…
La segona reflexió d’avui… Sempre estic, moltes hores, fent màgia… Però l’altre dia, vaig comptar que van ser en total: 10 hores intenses gaudint assajant i aprenent nova màgia… 10 hores seguides ! No és la primera vegada, però aquest cop, ho he comptat… 10 hores seguides ! I feliç… Alternant entre assajos i l’aprenentatge de nova màgia… He comprovat que els moments més creatius, en els que aprenc nova màgia són els petits interludis, l’hora del pati i els assajos de treball són els moments on em sento segur i que gaudeixo de manera diferent en relació als moments d’aprenentatge en estat pur…
Aquesta setmana també he escrit que: No és el mateix APRENDRE un joc que TREBALLAR un joc… Aprendre un joc pot ser ràpid, divertit i fins i tot anecdòtic… Treballar un joc per estar preparat per presentar-lo en públic, és una altra cosa… És sinònim de constància… És calibrar les paraules que diràs, és escriure un guió, és fins i tot dibuixar com estaràs davant del teu públic… Tot s’hi val per què l’efecte màgic sigui perfecte…
I quina és la conclusió de totes aquestes idees, que, aparentment no tenen relació entre si ? Estic plenament convençut que això és viure la màgia…
Fins dimecres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
