Us explicaré un secret… Quan era petit jugava a “teletransportar-me” des d’una capsa de cartró fins a sota una taula… M’havia fet un passadís de cartró que evitava que em veiessin quan, de manera “dissimulada” em volatilitzava des de la capsa de cartró (que tenia un forat per on em podia escapar), recorren el passadís, fins la taula del menjador… En aquell moment, estava fent un petit espectacle pels meus pares, potser el primer espectacle…
Potser això pot donar una idea de què significa ser mag des de petit… No és ni millor ni pitjor que els il·lusionistes que han vist néixer la seva vocació de grans, però els que des de petit tenim aquest cuquet, crec que veiem la màgia d’una altra manera… Ens estimem des de molt endins la màgia, l’art de l’espectacle… El teatre de la vida…
L’altre dia vaig pensar en aquesta anècdota personal al veure aquest moment amb mag inclòs de la pel·lícula The Circus de Charlie Chaplin… Mireu, mireu… L’efecte màgic comença al minut 2:00…
http://www.youtube.com/watch?v=37ubcsgn7lo
I després de veure-ho, de seguida em va venir al cap aquest altre joc de Penn & Teller… La gràcia, com passa molt sovint amb els efectes màgics d’aquest parell de mags nord-americans és saber-ne els rerefons, és veure el ballet màgic que hi ha darrere la màgia, una mica com a la seqüència màgica de la pel·lícula de Charlie Chaplin… Mireu… Penn & Teller…
http://www.youtube.com/watch?v=2H81A3bU68k
Sí !!! Així doncs, la gràcia del meu joc de teletransportació de quan era petit, no era que aconseguís “teletransportar-me” d’alguna manera més o menys afortunada… La gràcia d’aquell joc de nens, i ho he descobert avui, era com em movia per aquell camí de cartró fins a sota la taula… Era molt més divertit, tant per aquells primerencs espectadors, com per mi… I és que fer màgia pot ser moltes coses, però és molt sovint això… Divertiment, entreteniment, somriure, felicitat, innocència…
És com, quan te n’adones que assajar, el camí de l’aprenentatge, és una de les coses que més t’agraden… O si ens posem transcendents, en aquest circ màgic i una mica boig de la vida, el camí és el que importa i no pas aconseguir l’objectiu que, desenganyem-nos, segurament no existeix…
Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
