Actuar fent màgia no és sempre tenir un equip de 100 persones, actuar en un teatre, ser el rei del mambo i que t’ho facin tot…
Has de comptar que això no passarà mai i si passa, aprofitar la situació fantàstica…
Normalment, molt sovint, anar a actuar per aquest món, serà parlar amb un tècnic a l’últim moment, tenir coses per lligar fins a l’últim instant, micròfons que potser no funcionen, etc…
La regla d’or que he après, a partir d’un dia que ja no recordo quan va ser, després d’haver-me equivocat en com enfocar-ho en algun moment, és no preocupar-me… És una de les conclusions de les que estic més content d’haver arribat, últimament… Sobretot, del fet de ser-ne conscient, d’adonar-me, que el meu comportament ara, és aquest i que a partir d’un moment, sense determinar, va canviar cap a bé…
És que si et poses nerviós, repercutirà negativament en la teva actuació que realitzaràs de forma imminent. El que necessites en aquell moment és està tranquil, content i gaudir del moment. Així, quan surtis a actuar, retransmetràs aquesta mateixa sensació…
Quan dic “no preocupar-me”… No em mal interpreteu, no és que no em preocupi per què l’espectacle surti bé, el que no vull, és no viure en pau, aquells instants irrepetibles, a causa que aquests petits detalls no estiguin resolts fins a l’últim moment…
El que faig és fer com si ho estigués veient des de fora… Observar les oportunitats per reivindicar el que necessito, i sobretot no perdre l’humor… En aquell moment estic content perquè estic a punt de començar a actuar i per tant només puc estar de bon humor…
El que importa més i que no et pots permetre no tenir previst, és el que depèn directament de tu, la màgia, l’espectacle degudament assajat, totes les eines per facilitar la vida als tècnics… Tot el que depèn de tu… Has d’haver fet els deures…
Ja que, per regla general, si tot està a punt, tot acaba sortint, perquè la màgia, que és l’essència de l’actuació, està a punt…
Però tenint en compte això, a partir d’aquí, ja em preocuparé quan m’hagi de preocupar… Les persones, en principi, quan tenen una responsabilitat i els hi dónes confiança, responen… Aquesta és la clau, també, confiar en els altres…
Les coses tècniques, més o menys perfectes, en principi, sortiran bé… Al final, els tècnics improvisats, les condicions curioses, els problemes d’última hora solen resoldre’s bé… I si no, gràcies a la teva màgia i la teva capacitat d’improvisació, gràcies al fet que ho has assajat, salvaràs la situació…
A més, en condicions més o menys informals, no d’estricte espectacle en teatre, si un tall de so no surt, sempre pots fer partícip al tècnic, sense pressionar-lo, però utilitzant-lo com un recurs còmic, com un element més de la narració del teu espectacle…
I en aquests moments d’improvisació controlada és quan tot pot ser molt divertit…
Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
