Assumir les distorsions del món exterior…

/
Lectura: 2 minuts

És igual que tinguis problemes personals, és igual si estàs malalt, és igual si tens mal de cap, és igual si moltes de les coses que passen fora de l’escenari no siguin sinònim de felicitat…

Tu, quan surts a l’escenari, no estàs en aquest món, estàs en un món idíl·lic on no existeix res del que passa fora.

Ja que tens una responsabilitat superior, divertir aquella gent que ha vingut expressament a veure’t. I per respecte a ells, has d’assumir-ho.

Aquesta faceta, que forma part del tòpic del pallasso trist que ha de fer riure per fora, és segurament un dels moments més desagradables, però que hem d’estar preparats per viure i que segur que haurem de viure, ja que la realitat no és sempre fantàstica allà fora i hem de conviure, també quan actuem, amb les distorsions de la vida.

Qualsevol oportunitat és bona per “practicar” aquest vessant no gaire glamurosa de tota actuació, i que li pot passar a un il·lusionista, també.

Quan dic “practicar”, m’estic referint a què si alguna cosa menor no rutlla a la teva vida, has d’aprendre a actuar, aconseguint que surti el millor de tu mateix i viure aquell moment, el de l’actuació, essent la persona més feliç del món… Carpe diem… Feliç aquí i ara… Fixeu-vos que no dic simular, dic viure-ho… Aparcar el problema i viure l’actuació com si fos la primera vegada, com si fos l’última vegada… Donar-ho tot… I no fer excepcions mai. Per això, si tens un petit problema, és bo practicar-ho, com el moment més feliç, ja que, així, quan els problemes siguin més grans, estaràs, d’alguna manera, preparat… Penso que la clau és aconseguir eliminar de la teva ment, qualsevol distracció negativa, qualsevol cosa que pugui afectar a la teva actuació. Evidentment, tal com vaig ampliar extensament, al text publicat al llibre del Mag Gerard, Magia de Escenarios Sin Complejos, per aconseguir-ho, cal que l’espectacle estigui, àmpliament, assajat i així, tot sortirà naturalment…

Recorda que: sempre, dalt de l’escenari, ets la persona més feliç del món (si el teu personatge és d’un il·lusionista feliç), el més connectat amb el teu públic, dalt de l’escenari no tens mai problemes… Pensant-ho bé, això és positiu, no ? I potser és, fins i tot, terapèutic ! Tens la capacitat de ser feliç en un moment concret, per molt artificiós que sembli, tens una càpsula aïllada del món, on no hi ha cap problema, durant els minuts que dura la teva actuació…

Siguis feliç, dins i fora de l’escenari !

Això que he escrit, em recorda una sèrie que he vist, últimament. Es tracta de Flesh and Bone, una sèrie dedicada al sofert món de les ballarines de ballet. Una sèrie hipnòtica, amb una imatge molt cuidada i amb un contrast entre la bellesa de les actuacions i la cruesa de la realitat en què viuen els personatges. La vida real de la protagonista és duríssima, té molts problemes, però quan balla, ho fa a la perfecció i ningú diria que és tan desgraciada… El cartell de la sèrie ens suggereix que la protagonista està partida per la meitat… Potser una metàfora, referència a aquesta dualitat entre la realitat i el que passa dalt de l’escenari…

Mira, com comença la sèrie…

https://www.youtube.com/watch?v=Waw8_NJ5W4A

Mira el tràiler de l’últim episodi de la temporada… Un episodi on això que dic queda palès en tota la seva dimensió…

https://www.youtube.com/watch?v=kIxOqWtF9CI

M’ha tingut enganxat durant tota la temporada… No només de màgia viu el mag…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat


www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

Marco Tempest i els robots màgics voladors…

Següent Article

Paul Daniels

Últims articles de Blog

Espots Màgics

Els espots publicitaris molt sovint tenen com a font d’inspiració l’art màgic. A continuació una petita