Segurament el títol de l’article d’avui no és del tot cert, però té una part de veritat…
Ho he reflexionat arran de saber que després d’una actuació meva, els meus nebots, nena i nen, de 5 i 8 anys, van confessar-me que el joc que més els hi havia agradat era el de la camisa de força…
Joc infantil… El joc de la camisa de forca !
Ho vaig trobar divertidíssim i molt interessant !
Realment, ho entenc, no hi ha res més emocionant que jugar a escapar-se… Ells ho han entès…
Fer màgia és jugar… I si el joc és molt impossible i té un component d’acció, segur que atraurà més als nens… Per tant, jo no sóc partidari de classificar tant els jocs en funció del públic a qui van dirigits… Si un joc diverteix i entreté, doncs, benvinguts siguin els ulls que el veuen, independentment de l’edat…
És possible que hi hagi nens que no entenguin, en la seva totalitat, un efecte en concret. I jo penso que no passa res. Hi haurà infants que es divertiran amb la música de l’efecte, amb el divertiment en sí i potser no entendran la carta que s’endevina, perquè no coneixen el valor de les cartes, però s’ho passaran bé, que és el que realment importa en un joc de màgia, tant és si el segueixes més o menys…
Un altre exemple, durant anys representava el joc de la guillotina, la víctima era un adult i els nens eren els primers que contestaven embogits “Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii”, quan jo preguntava si volien que accionés el mecanisme que, suposadament, tallaria l’extremitat d’aquell adult… Encantadors 😀
Per tant, un mateix joc pot tenir diferents nivells, estrats o capes de comprensió i seguir essent molt efectiu escènicament…
Bon cap de setmana !
Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
