Caducitat Màgica 2

/
Lectura: 3 minuts

La setmana passada em preguntava… L’art màgic acabarà essent residual?

Tots tenim data de caducitat, però això seria una altra història…

És un tema recurrent que de tant en tant em va venint al cap… Que m’obsessiona una mica…

Per això avui reiteraré amb el tema i buscaré claus positives per resoldre-ho…

Si no hi ha un canvi de paradigma en el discurs. Un canvi en com es presenta la màgia. Si no es renova conceptualment, passarà factura a l’art màgic i tard o d’hora serà encara més residual del que és.

Veig indicis. Programes de tele d’humor, que veuen molts infants, que mostren descaradament el secret d’algun joc; infants que et diuen sense haver vist res encara “això no és màgia”; teatres amb menys espectadors (si no hi ha espectadors als teatres convencionals com vols que n’hi hagi als espectacles de màgia que quasi ningú vol programar?); que per molts festivals que es facin, molts espectacles de comunió i aniversaris; fins i tot per molts espectacles de mags mediàtics, que fan que molt públic, és cert, vagi a teatres a veure màgia… Tot i així, penso que cal que l’art màgic sigui popular a tots nivells no només als espectacles amb efectes especials teatrals…

Si no hi ha un canvi de paradigma en el discurs. Un canvi en com es presenta la màgia. Si no es renova conceptualment, passarà factura a l’art màgic i tard o d’hora serà encara més residual del que és. Però això també passarà amb altres arts escèniques…

No dic que el canvi sigui immediat, ni que desaparegui del tot. Sempre hi haurà espectadors que voldran gaudir de la cultura. Espero que sempre n’hi haurà, però em temo que n’hi haurà menys. Cada vegada menys.

Ja sé que el nostre art és mil·lenari i ho reivindico sempre que puc. Segurament no desapareixerà, gràcies al pòsit d’anys que te.

No desapareixerà si hi fem alguna cosa per solucionar-ho…

Crec que hem de saber trencar esquemes per generar noves vies que atrapin l’espectador. Hem de saber jugar les nostres cartes. Tenim molts recursos, a què esperem a fer-los servir? El nostre art ens ho permet! Ens permet ser enginyosos i imaginatius.

Calen textos intel·ligents i diferents de tots els sentits fins ara. Cal menys còpia, cal efectes originals, calen mags que no copiïn fins a l’avorriment, que només vegem el mag original fer aquell joc i no deu copies i mai l’original interpretant-lo. Això de les còpies m’obsessiona, ho pots deduir de les quatre frases escrites seguides sobre el tema. En el món de la música els talents televisius musicals afavoreixen còpies de números d’artistes, a Tik Tok copiar balls és habitual… 

Calen teatres que apostin per la màgia. Calen locals que apostin per la màgia. Locals on es programin tota mena d’arts, no només teatres on es programi màgia, ja que, segons la meva opinió, això vicia l’art. Cal conviure d’igual a igual amb altres arts.

Ens calen idees i treure caspa. Això no vol dir que els intèrprets d’una certa edat no tinguin cabuda. Al contrari. Cal seny i experiència també. Només cal que l’enfocament sigui renovat. Tothom hi té cabuda. Tothom pot aportar renovació.

Cal menys humor gratuït i més humor treballat.

Cal que l’intèrpret sigui creatiu. Cal que el creatiu sigui intèrpret. 

Calen teatres que apostin per la màgia. Calen locals que apostin per la màgia. Locals on es programin tota mena d’arts, no només teatres on es programi màgia, ja que, segons la meva opinió, això vicia l’art. Cal conviure d’igual a igual amb altres arts.

Cal cultura, cal potenciar la imaginació i que els espectadors posin de la seva part pel que fa a percebre emocions a més nivells. Em temo que això tampoc és tant culpa nostra, ja que, cada vegada més, la tecnologia no deixa espai a què l’espectador imagini.

Crec que hem de saber trencar esquemes per generar noves vies que atrapin l’espectador. Hem de saber jugar les nostres cartes. Tenim molts recursos, a què esperem a fer-los servir? El nostre art ens ho permet! Ens permet ser enginyosos i imaginatius.

Escric aquest text un dissabte nit a les tantes de la matinada, tot seguit, d’una tirada, inspirat o no… No m’ho tingueu en compte si veig el futur negre per l’art màgic que m’estimo tant. Però penso que hi ha un bri d’esperança que hem d’aportar nosaltres, els creatius i posar-nos a treballar…

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

Anterior Article

Caducitat Màgica 1

Següent Article

“Realitat o Ficció?” – Resum de la 10a temporada

Últims articles de Blog